general

definició d'obstinat

La paraula obstinat s'empra com un adjectiu de tipus qualificatiu per donar compte d'aquell individu que es caracteritza per la seva tossuderia, tenacitat o perseverança.

Persona que es caracteritza per la perseverança, tenacitat o bé per la seva neciesa i tossuderia

Aleshores, el terme obstinat troba dos usos ben diferents entre si, un podríem dir que presenta un sentit àmpliament positiu mentre que l'altre és negatiu.

En el cas de l'ús de la paraula en un sentit negatiu, normalment se la fa servir quan es vol adonar que una persona és summament capritxosa, que sempre vol tenir la raó i imposar les seves idees tot i que està totalment equivocat, és a més neci i tossut.

Joan va adonar les nostres advertències que a la nit es deslligaria una fortíssima tempesta, va sortir amb la interlocutòria i finalment se li va quedar a mig camí. La Laura és tan obstinada que exaspera.”

En tant, si a la paraula se l'empra amb un sentit positiu ens permetrà adonar aquella persona que malgrat les diverses i complexes dificultats que li presenta la vida segueix lluitant per assolir els seus objectius en aquesta, per exemple, en un context acadèmic en el qual Joan estudia cada vegada que és necessari, assisteix a totes les matèries ia més en els exàmens obté excel·lents qualificacions i tot això ho compleix rigorosament encara havent de treballar per costejar-se els seus estudis, és a dir, aquesta obstinació que presenta per aconseguir la seva meta a la vida, que és rebre's el més aviat possible, el converteix en un individu obstinat.

Sempre, en qualsevol context, quan hi ha una persona que posa molt ímpetu a aconseguir la seva missió a la vida encara que el fet que es concreti impliqui sotmetre's a difícils proves i situacions serà denominada com un obstinat.

Vinculació amb la tenacitat i també amb la tossuderia

Aquí es presenta una relació estreta amb la tenacitat, un valor altament positiu perquè porta qui la disposa a actuar més enllà de les adversitats i obstacles que es presentin davant.

Per tant, quan algú és obstinat podrà portar tant resultats positius com negatius, és a dir, dependrà directament de la predisposició que presenti: bona o dolenta.

D'altra banda, hem de dir que l'obstinat es manté ferm en una posició tot i que aquesta s'hagi provat com a falsa o equívoca.

En aquest sentit és que a l'obstinació se la vincula amb la tossuderia, una tendència a repetir un comportament, generalment de manera irracional.

L'obstinat sempre pretendrà que es faci la seva voluntat malgrat que la realitat i la gent li demostrin i cridin que està equivocat.

Els problemes socials que pot desenvolupar l'obstinació

Aquesta conducta pot ser algunes vegades perillosa tant per a la persona que observa el comportament com per a tercers, atès que aquesta postura tan fèrria de no acceptar errors o els consells de l'experiència dels altres pot desembocar en una acció imprudent que acabi lastimant-lo a ell. i als qui l'envolten.

L'obstinació sempre va en contra de l'aprenentatge i del bé comú, només preval el seu propi interès i que les coses es facin com diu i vol.

Aquí ens trobem amb una estreta relació amb el caprici atès que es vol que tot es faci segons allò que dicta la seva voluntat.

Aquest tipus d'actitud sol ser molt incòmoda i rebuda com a hostil per part de les persones que viuen al voltant dels obstinats, és certament molest haver de bregar amb algú que sempre vol tenir raó encara que no la tingui gens ni mica.

La manca d'autocrítica segurament allunyarà la gent i l'obstinat sol acabar aïllat en matèria social.

És sens dubte un gran defecte de la personalitat, quan implica aquesta actitud de voler sempre tenir la raó, que si no corregeix a temps, pot, com ja hem dit, generar certs problemes en les relacions socials a qui ho pateix.

La principal diferència entre el sentit positiu i negatiu d'aquest concepte és que en el primer cas la persona és capaç de reveure la seva conducta i modificar-la per triomfar o aconseguir la seva meta, mentre que en el segon cas hi ha una impossibilitat de tornar enrere es fa i se sol fins i tot culpar els altres dels propis fracassos.