general

definició de plànol cartesià

A instàncies de les matemàtiques, el pla cartesià és un sistema de referències que està conformat per dues rectes numèriques, una horitzontal i una altra vertical, que es tallen en un determinat punt. A l'horitzontal se l'anomena eix de les abscises o de les x i al vertical eix de les coordenades o de les yes, en tant que el punt en què es tallaran s'anomena origen. La principal funció o finalitat d'aquest pla serà descriure la posició de punts, els quals es trobaran representats per les seves coordenades o parells ordenats. Les coordenades es formaran associant un valor de l'eix x i un altre de l'eix i.

Mentrestant, per localitzar els punts al plànol cartesià s'haurà de tenir en compte el següent… per localitzar les abscises o valor de les x, es comptaran les unitats corresponents en direcció dreta, si són positives i en direcció esquerra, si són negatives, partint del punt d'origen que és el 0. I després, des d'on es va localitzar el valor de x, es comptaran les unitats corresponents cap amunt en cas de ser positives, cap avall, en cas de ser negatives i d'aquesta manera localitza qualsevol punt ateses les coordenades.

La distància que separa el lloc des d'on nosaltres ens haguem, fins per exemple el lloc on volem dirigir, que, suposem queda a quatre quadres al nord i sis a l'oest, pot ser plasmada a través d'un pla cartesià, prenent com a origen del pla aquell en què ens trobem nosaltres.

L'origen de la denominació de pla cartesià com a tal s'ha efectuat en honor al reconegut matemàtic i filòsof francès del segle XVII René Descartes, per haver promogut la necessitat de prendre un punt de partida sobre el qual edificar tot el coneixement.