general

definició de persona

Es coneix amb el terme de persona aquell ens racional conscient de si mateix i que ostenta una identitat pròpia i única, és a dir, persona és el mateix a dir un ésser humà que presenta aspectes físics i psíquics concrets, que són els que en definitiva li donaran aquest caràcter dúnic i singular que esmentava.

En la persona conviuen la sociabilitat, la sensibilitat, la intel·ligència i la voluntat, sent aquests aspectes únicament observables en ella, només la sensibilitat és compartida per persones i animals.

Els orígens de la paraula els trobem a la Grècia Antiga, més precisament en el context teatral, ja sigui còmic o tràgic, en què es designava amb aquesta paraula la màscara que utilitzaven els actors per representar papers.

Mentrestant, en un context de Dret, el concepte de persona implica alguna cosa més que aquest ésser racional que és plenament conscient de si mateix i dels que fa, perquè per al Dret persona és tot ens susceptible d'adquirir certs drets i obligacions envers els altres i el context que l'envolta i en què està immers. Una persona en dret pot ser física i tenir una existència visible, com és el cas d'un ésser humà, però a més, hi ha persones d'existència ideal o jurídica que són les que generalment entenen i tenen societats, corporacions, fundacions, l'estat, entre altres.

Per exemple, quan comença una empresa cal que aquesta estigui subjecta i comprengui certs requeriments legals, entre ells la inscripció en els tributs, aleshores, per aquesta qüestió i altres que afecten un comerç o empresa és que aquesta sempre haurà d'estar associada ja sigui a una persona física oa una jurídica que són les que en definitiva respondran davant d'un requeriment o obligació legal.