general

definició d'acte

D'acord amb l'ús que se li doni, el terme acte pot referir diverses qüestions…

Al fet o acció que desplega un individu, popularment se'l designa amb el terme d'acte, és a dir, la paraula es troba estretament vinculada a l'acció i sempre implicarà el fer o el resultat d'aquest fer.

I al fet públic, revestit de solemnitat a través del qual es commemora algun esdeveniment històric o en el seu defecte en el qual se celebra alguna situació o èxit de transcendència i en què es troben vinculades personalitats transcendents, se'l designa també amb la paraula acte. Les celebracions públiques d'algun dia històric de la Nació en qüestió i les celebracions polítiques es coneixen popularment com a actes.

D'altra banda, a l'esperança o la concentració de l'ànim en un sentiment que manifesta un individu se sol designar amb el terme d'acte.

D'altra banda i a instàncies del dret, un acte refereix a una disposició legal, ja sigui la mateixa de caràcter administratiu o jurídic.

En un altre sentit i per a la cultura romana, un acte era aquella mesura lineal que tenia aproximadament 36 centímetres de llarg.

Així mateix, a la Filosofia, el terme acte ostenta una participació i importància especial en la doctrina ja que l'acte refereix a l'existència real de l'ésser i que es troba en seriosa oposició al concepte de potència.

Però, si ens trobem en un àmbit artístic com és el del teatre, allà un acte, serà cadascuna de les parts en què es troba dividida una obra artística. Tradicionalment, la caiguda del teló o bé la disminució de la il·luminació són els indicadors més utilitzats al medi per indicar a l'espectador la finalització d'un acte. Fins al segle XVIII no es concebia una obra teatral que no estigués composta per cinc actes, encara que després d'aquell moment les obres d'un acte, de dos i de tres van començar a ser també tremendament populars.

Tot i que hi pot haver variacions en l'estructura que presentarem a continucació, comunament, en aquelles obres que consten de tres actes, serà al primer on s'exposaran tots aquells elements introductoris i de situació, perquè l'espectador es posi en ambient. Mentrestant, en el segon acte, el més tradicional és que es posi l'accent als antagonistes i se'l considera com el més fosc dels tres. I finalment, al tercer i darrer acte, on tindrà lloc la desitjada resolució dels conflictes presentats, els protagonistes tornaran a adquirir protagonisme.