A França hi ha una modalitat de restaurant popular, el bistró. Es tracta d'un petit local on se serveixen productes de la gastronomia francesa, begudes i cafè. Als seus orígens aquests establiments no gaudien de prestigi social, ja que els clients provenien de les classes més humils. Tot i això, al segle XX els turistes van començar a freqüentar-los i amb el temps es van convertir en locals de moda. A França l'expressió "le bistrot du coin" equival al bar del poble o al cafè local.
L'origen de la paraula
Alguns termes van acompanyats d'una certa polèmica pel que fa al seu origen etimològic. Això és el que passa amb la paraula bistró, sobre la qual hi ha dues versions diferents. D'una banda, s'afirma que durant la invasió russa al territori francès el 1815 els soldats russos anaven als restaurants amb molta pressa i per ser atesos deien bistro, que en rus vol dir ràpid. Aquesta versió no convenç tots els francesos, per la qual cosa es diu que la paraula és en realitat un terme col·loquial de l'argot culinari dels parisencs.
Bistró i Brasserie s'usen com a sinònims de manera incorrecta
Als Estats Units i Europa aquests termes es fan servir com a sinònims. Tot i això, a França tenen un significat molt diferent. En un bistrot es gaudeix de la gastronomia francesa, especialment vins i formatges.
En canvi, una brasserie és una cerveseria, on també se serveixen altres begudes alcohòliques. A l'origen aquests establiments s'ubicaven prop de les fàbriques de cervesa i actualment són grans locals amb una àmplia gamma de productes.
Probablement aquests establiments generin certa confusió fora de França perquè en algunes brasseries també se serveixen menjars tradicionals. El bistró s'assembla més a la típica trattoria italiana.
Un altre local típicament francès, és el bar-tabac (són petits establiments on hi ha un taulell on es ven tabac i alhora es pren cafè).
Altres termes francesos a la gastronomia internacional
El país gal és el bressol de la gastronomia. En aquest sentit, el vocabulari culinari internacional incorpora molts termes d'origen francès.
- En alguns restaurants de luxe la carn al punt s'anomena "a point".
- El formatge que ha madurat completament es coneix com a “affiné”.
- Les classificacions de qualitat en els aliments tenen com a origen una denominació, "appellation d´origine controlee".
- El popular mètode de cuinar conegut com a bany maria prové de "bain-marie".
Finalment, observar que els crepes, la fondue o els aperitius (aperitius) són igualment d'origen gaulois. En espanyol fem servir l'expressió bona gana i el seu origen és francès (bon appétit).
Fotos: Fotolia - acnaleksy / ekostsov
