general

definició de contingut

La paraula contingut presenta un ús estès en el nostre idioma i la fem servir per designar diverses qüestions.

Càrrega d'un producte que s'emmagatzema en un espai o contenidor

En el seu ús més general i ampli, el contingut és aquella càrrega d'un producte, matèria primera, entre altres alternatives, que s'emmagatzema en un lloc determinat, una caixa, un contenidor especial, una infraestructura destinada especialment a emmagatzemar aquests productes.

Components conceptuals dun missatge

D'altra banda, a instàncies de la comunicació generada als mitjans de comunicació massiva, dels discursos, o d'una matèria determinada, es fa servir aquesta paraula que ens ocupa per designar aquells elements de tipus conceptuals que conformen l'estructura lògica d'un missatge i que com a tals li aporten no sols unitat al mateix sinó també el doten d'un sentit.

En el contingut del seu discurs, el president, va condemnar l'escàndol originat pel cobrament de coimes al senat nacional. Els continguts de la televisió estan cada cop més violents, l'organisme regulador haurà de prendre mesures rígides.

Tema del que parlem o escrivim

El contingut també és aquell assumpte del qual es parla i així mateix s'escriu, ja sigui en un llibre, un informe, una conferència, entre d'altres.

Conjunt de sabers que s'aprenen a una escola

En l'àmbit de l'educació és un terme d'ús recurrent perquè es designa una part fonamental d'aquest àmbit que són els continguts escolars i que es tracta bàsicament del què de l'ensenyament, són la sèrie de sabers que s'acumulen en una cultura i que a l'escola seran apresos pels alumnes mitjançant la intervenció d'un mestre per assolir aquest objectiu.

Aquests continguts són essencials per al desenvolupament i la socialització dels estudiants.

Els continguts formen part d'un programa escolar que és dissenyat i organitzat per les autoritats idònies en la matèria.

Els continguts s'agruparan en temes, subtemes i tenen un ordre que atén la lògica, la psicologia i la pedagogia dels alumnes.

D'aquesta manera es garanteix una jerarquització corresponent dels continguts.

Índex de temes duna obra literària

També el contingut és l'índex de temes que integren una obra literària qualsevol.

L'índex és un element que normalment mai no falta en una obra.

La seva importància rau en el fet que consisteix en una llista de paraules, indicadors o frases que es troben vinculats al text en qüestió i que ens permet la senzilla i ràpida ubicació d'aquests a les pàgines del document o publicació.

Cal destacar que els indicadors generalment són els números de les pàgines del llibre.

A l'índex tradicional, és a dir, en el clàssic, les encapçalades solen implicar noms propis, de llocs, d'esdeveniments i fins i tot conceptes seleccionats com a notables i que com a tals resulten ser molt importants per al lector perquè entengui i comprengui l'obra.

Classes d'índex

Hi ha diversos tipus d'índexs, mentre que entre els més habituals hi ha els següents: de contingut (aquest resulta ser el més corrent, també conegut com a taula de contingut; s'ocupa de classificar la informació de l'obra en capítols i en annexos), onomàstic (aquesta llista en ordre alfabètic els individus que apareixen esmentats a l'obra) i temàtic (enumera els temes i els subtemes que apareixen esmentats a l'obra; és molt habitual als llibres de divulgació científica).

Sentiment o paraula que no s'expressa obertament

D'altra banda la paraula contingut és usada estesament per referir a aquell sentiment o desig que una persona no expressa de manera oberta i clara, és a dir, no ho fa a viva veu oa plena gestualitat per alguna qüestió que ho inhibeix o li impedeix.

Una paraula, una frase, un comentari, i també un plor, un riure o una abraçada poden ser continguts perquè alguna cosa genera que la persona no els manifesti.

Hi ha contextos, persones, situacions o esdeveniments que poden generar que una persona es retregui i no s'expressi en cap sentit.

Per cas, quan algú està malament, trist per alguna cosa, però sap que hi ha un altre ésser estimat que està pitjor amb aquesta situació, és comú que per no fer-ho sentir pitjor es contingui, per exemple de plorar.

O si estem en un lloc on es desenvolupa una situació que imposa serietat, hem de respectar, i si alguna cosa ens produeix gràcia haurem de contenir el riure perquè en cas contrari aquest comportament caurà malament i serà mal vist, com una falta de respecte per part dels presents.