general

definició de faula

En el seu significat més difós, el terme faula fa referència a aquell relat breu fictici, escrit en prosa o en vers, que sovint té una intencionalitat didàctica manifestada en una moralitat. A les faules, gairebé sempre, els personatges per excel·lència són animals o objectes que presenten i disposen d'algunes de les característiques considerades més humanes, com ara la parla i el moviment, entre d'altres.

Aquesta intencionalitat didàctica que esmentem i que es destaca a la faula com un dels seus trets sortints, resulta de l'ús que s'hi atribuïa i donava a l'antiguitat grecoromana, en la qual era utilitzada pels esclaus pedagogs per ensenyar als nens que els tocava educar, sent el paganisme i la seva màxima sobre la impossibilitat de canviar la condició natural de les coses, el primer ensenyament que aquests brindaven als seus “alumnes”. Després, amb la difusió del cristianisme i els seus preceptes més morals, les faules també van canviar una mica els seus ensenyaments i van començar a proposar la possibilitat d'un canvi a la natura amb judici moral inclòs. Ja al segle XIX, la faula es trobava notablement difosa i convertida en un dels gèneres literaris amb més adeptes, fet que va contribuir no només a l'ampliació dels temes sobre allò que s'ocupaven, sinó que a més van començar a aparèixer les primeres col·leccions especialitzades sobre les mateixes.

Entre les principals característiques, podem resumir les següents: contingut moralitzant o didàctic, sempre hi ha d'haver una moralitat, la qual s'ha de formular al final d'aquesta, text breu en el qual apareixen molt pocs personatges, creativa, imaginativa i amb moltíssim colorit tant en els personatges com en allò que compta, inversemblant i com a transmissora de vicis i virtuts, força maliciosa i irònica per referir-s'hi.

Des de les primeres a l'actualitat s'han destacat moltíssims autors al posar de la faula sent Esopo, Babrio, Pere Alfons, Jean de la Fontaine, Ramon de Basterra, alguns dels més reconeguts.

D'altra banda, el terme faula sol ser utilitzat en el llenguatge corrent quan es vol adonar d'un rumor o xerrameca i també per qualificar aquells relats que es caracteritzen per la seva falsedat o invent.

Mentrestant, en alguns llocs del món, la paraula faula és usada a més quan es vol destacar l'espectacularitat o el molt fora de sèrie que resulta una cosa, per exemple, una festa, un lloc, entre altres qüestions.