general

definició de presumit

La paraula presumit la fem servir per adonar de aquella persona que es caracteritza per l'orgull i la vanitat que presenta com actuar i comportar-se, i que constantment ho impulsen a vanagloriar-se de si mateix i d'allò que ostenta i sap.

Persona orgullosa, i vanitosa que tot el temps es vanaglòria de les seves qualitats i aptituds encara que no siguin tals

Hem de destacar que aquest concepte normalment és utilitzat en la nostra llengua amb un sentit negatiu, per la qual cosa exposàvem, perquè els presumits fan ostentació dels seus coneixements i d'altres qüestions, tenint o no raó per fer-ho, és a dir, sigui justificat o no.

Bàsicament, al presumit li encantarà, en trobar-se entre un grup de gent, de exaltar i comentar totes aquelles qualitats que diu posseir, els èxits obtinguts a la seva vida, els mèrits, el poder que detingui davant de determinat públic i també, en el cas que així sigui, els béns materials que ostenta.

Cal destacar que justament serà aquesta disposició la que portarà la persona a lloar-se en excés, creient-se capaç de realitzar qualsevol cosa, i per descomptat de fer-ho molt millor que ningú a tot el món, encara que la realitat no sigui per res així.

Trets sortints: manca d'empatia, recerca de l'èxit social i menyspreu cap als pares

Aleshores, en l'àmbit social ho reconeixerem fàcilment al presumit perquè serà aquell que des del començament fins al final d'una reunió el trobarem parlant de si mateix i res més que de si mateix.

És recurrent que en aquesta reiterada valoració pròpia, el presumit s'inclini a desvaloritzar els que s'hagin al seu voltant, perquè així marcarà encara més la seva supremacia respecte de la resta.

Aquesta és una de les característiques més recurrents entre els presumits, fer gala de si mateix en l'aspecte que sigui i remarcar la ignorància o la manca de qualitats i aptituds que ostenten els qui l'envolten.

D'aquesta manera, vanaglorant-se de si mateix i exposant les mancances dels altres el presumit considera que es fa molt gran, important i valuós respecte de la resta, i justament aquesta és la seva comesa, destacar-se i mostrar que és el millor de tots, encara que no ho sigui com dèiem.

Del que s'ha exposat es desprèn que qui es mostra i presenta d'aquesta manera no tindrà una valoració gens positiva de part del seu entorn o grup, sinó més aviat tot l'oposat, perquè a la gent, generalment, molesta aquella persona com el presumit que destaca res més que allò propi i que tendeix a desmerèixer allò que fa un altre, simplement perquè ell no ho està fent o aconseguint.

En molts casos, si s'analitza a fons la història i la psiquis de la persona presumida ens trobarem amb la sorpresa que no tot el que llueix és or, com diu la dita popular, i que en realitat darrere d'aquella persona que sembla menjar-se el món hi ha una persona amb una gran falta d'autoestima, que precisament necessita totes aquestes ostentació per no demostrar-se feble davant els altres.

És clar que de vegades cal una mirada professional o de molt coneixement per poder determinar-ho.

Els presumits estan constantment buscant l'èxit social, mentrestant, no presenten ni una mica d'empatia amb ningú i això és així perquè són persones amb molta por, que necessiten crear-se un personatge i una realitat que no és per poder afrontar la vida.

Per això, per aquesta constant tendència a presumir, l'agressivitat envers els qui els envolten i l'absència absoluta d'empatia és que les persones presumides són normalment rebutjades en el pla social, costant-los forjar amistats i relacions duradores.

Així mateix, quan una persona s'ocupa massa del seu aspecte físic, és a dir, s'ocupa de la seva imatge, d'estar sempre impecable, amb bona roba, bona olor, entre altres qüestions, diem que és presumit.

Entre els sinònims que més fem servir per a aquesta paraula sorgeixen el de orgullós, vanitós i el de bufó , per al segon sentit del terme.