dret

definició d'impugnar

La paraula impugnar permet donar compte d'aquella acció en la qual un individu o agrupació combat, contradiu o refuta amb algun argument o qualsevol altre recurs vàlid, cosa que es considera que és equivocada, o si no il·legal, i que és clar, per aquestes condicions d'erroni o il·lícit ho perjudica.

Refutació d'un argument erroni o una qüestió il·legal a partir de proves

Es tracta d'un concepte que s'aplica en diversos contextos i que sempre refereix el rebuig d'una afirmació, l'anul·lació dels arguments que, per exemple, algú exposa, a través de l'ús de contraarguments que en treuen certesa o veritat.

Per exemple, les teories i les lleis persistiran fins que no s'aconsegueixi la seva impugnació conforme.

Sempre que es vulgui impugnar, refutar alguna cosa, en qualsevol context, caldrà presentar proves o arguments valedors en aquest sentit i que no deixin dubtes sobre això que és correcte anul·lar una decisió o enderrocar una idea que sosté un oponent, entre d'altres.

Dret: acció que s'interposa en procés judicial

Per exemple, a instàncies del Dret, és recurrent trobar-se amb aquest concepte, ja que és una acció que es pot imposar en un procés judicial. “La defensa va impugnar la decisió de la càmera que eximeix de presó el seu defensat.”

Això vol dir que els advocats, o advocat defensor de l'acusat, van presentar un recurs a través del qual es rebat la decisió a què va arribar el tribunal que entenia respecte de l'excarceració del seu defensat i que per descomptat no va atorgar.

Política: vot nul, rebuig d'un resultat electoral, debat polític on es refuta la proposta d'un oponent

També, al àmbit de la política, el terme impugnar resulta ser molt freqüent, ja que es coneix popularment com impugnar, impugnació de vot o vot nul, a aquell vot mal efectuat per un elector en una elecció i que per tant implicarà la nul·litat una vegada es realitzi el recompte de vots.

Cal destacar, que el vot impugnat es pot convertir en tal de manera accidental o intencional, mentre, entre les situacions que poden determinar la nul·litat del vot es destaquen les següents: incloure al sobre una butlleta no oficial o que no correspon; col·locar diverses butlletes de candidats per al mateix càrrec, impedint que es determini per quin candidat es va votar; col·locar només el fragment d'una boleta; introducció dobjectes estranys; escriure o ratllar la boleta, entre d'altres.

A diferència del que passa a la majoria de les legislacions amb el vot en blanc, que sí que pot implicar el favor d'una de les opcions polítiques presentades, el vot impugnat, directament, anul·la el vot en qüestió, no compta, no suma.

Històricament, el vot impugnat està associat a una modalitat de protesta de la qual han fet ús agrupacions polítiques o ciutadans respecte de la presentació d'alguns candidats, o per expressar directament la seva disconformitat amb totes les propostes presentades a una elecció determinada.

Seguint en el context de la política, el concepte s'usa molt també a instàncies de les eleccions per designar l'acció que pot desenvolupar un partit polític contra un altre perquè considera que ha incorregut en frau a les eleccions en què van competir.

Aquesta situació és molt habitual i també molt complexa de vegades de comprovar-ho.

Els partits que no guanyen a les eleccions i que han estat a prop de fer-ho, perquè van quedar a res més que pocs punts solen impugnar el triomf del seu competidor, i això implica fer una denúncia davant la justícia competent perquè revisi l'acte eleccionari a totes les seves arestes.

D'altra banda, a instàncies dels debats polítics pre electorals també és una pràctica constant la de la impugnació dels arguments de l'adversari, per desbaratar-ne la postura i que triomfi la pròpia, fet que té com a finalitat aconseguir el vot de l'electorat.

Cada vegada que algú es proposi impugnar l'argument d'un altre, en qualsevol context haurà de rescatar les dites de l'oponent que són falses o amb les quals no s'hi està d'acord i explicar per què no són certes o no convenients, i finalment promoure els arguments propis que contradiuen els exposats per la persona que s'impugna per així consolidar la creença en allò que diem.