política

què és laissez faire » definició i concepte

A finals del segle XVll alguns comerciants i homes de negocis francesos van organitzar una campanya de protesta per oposar-se a les interferències de l'estat. Un dels lemes emprats per expressar el seu malestar va ser el "laissez faire, laissez passer", que literalment significa "deixin fer, deixin passar". Amb aquest concepte estaven comunicant una aspiració: l‟activitat econòmica no hauria d‟estar subjecta al control excessiu de l‟estat.

La campanya del laissez faire va traspassar les fronteres franceses i en poc temps es va popularitzar a països com Gran Bretanya i Estats Units.

Un concepte que normalment es fa servir contra la intervenció de l'estat

El lema reivindicatiu es va convertir en una doctrina econòmica. S'utilitza aquesta expressió francesa en dos sentits. D'una banda, és sinònim d'anti-intervencionisme i, alhora, s'usa en oposició a la idea d'estatització.

Els teòrics del liberalisme econòmic van ser els primers a defensar la doctrina del laissez faire. L'economista escocès Adam Smith és considerat el pare del liberalisme i el primer teòric del capitalisme.

El liberalisme i el capitalisme estan íntimament units i tots dos es fonamenten en els principis generals següents: la defensa de les llibertats i els drets individuals, el lliure comerç, la llibertat d'empresa i el respecte a la propietat privada. La defensa d aquests ideals implica necessàriament que l estat no ha d interferir en els assumptes econòmics. En conseqüència, la doctrina del laissez faire és una part essencial de qualsevol plantejament de tall liberal.

Els liberals poden estar en desacord en molts aspectes, però majoritàriament comparteixen les idees següents:

1) la llibertat és el valor fonamental de la política i de l'economia,

2) el govern d'una nació ha d'intervenir a la societat només quan les llibertats es veuen amenaçades,

3) el respecte a tots els individus és més important que la col·lectivitat i la idea d'un bé comú és considerada com una abstracció que no té sentit o que acaba justificant els plantejaments col·lectivistes del comunisme,

4) els liberals són escèptics davant de qualsevol forma de poder, inclòs el poder de l'estat,

5) defensen la igualtat de tots els individus davant la llei i

6) el sistema econòmic s'ha d'organitzar d'una manera espontània i amb la menor intervenció possible de l'estat (en aquest punt és on s'aprecia més la idea del laissez faire).

Un estil de lideratge

Els conceptes evolucionen i el laissez faire n'és un bon exemple. Al marge d'una doctrina econòmica, també es fa servir aquesta expressió per referir-se a una modalitat de lideratge.

Hi ha líders i caps que volen controlar tots els processos dels seus subordinats i adopten una actitud molt controladora. Una altra actitud molt diferent en el lideratge és el laissez faire. Els qui adopten aquesta postura proporcionen les eines al seu equip de treball perquè es posin en marxa els diferents projectes.

En poques paraules, aquests líders intervenen el mínim possible en la feina diària dels treballadors i només hi participen quan poden ajudar.

Fotos: Fotolia - Korni007 / Tobias Arhelger