dret

vida digna - definició, concepte i què és

En general, s'entén per una vida digna el fet de portar una existència amb les necessitats bàsiques cobertes i en unes condicions laborals i humanes amb un mínim nivell de benestar. Aquesta definició permet tenir una idea aproximada sobre el concepte de vida digna, però cal recordar que la idea de vida digna té una dimensió valorativa personal i un component relatiu i cultural.

Les condicions vitals elementals són necessàries però no suficients

Si una persona menja diàriament i pot satisfer les necessitats materials dels seus i, alhora, està bé de salut i en una situació aliena al perill, es pot afirmar que gaudeix d'una vida digna. Així, cobrir les necessitats materials és la primera condició de qualsevol existència que sigui considerada digna. Tot i això, la qüestió material, la salut i la seguretat no són suficients, ja que és difícil considerar que algú té una vida digna si no té llibertat personal, si viu sota alguna forma d'opressió i si està envoltat de dificultats en el seu entorn quotidià.

Certes condicions personals posen en qüestió la idea de vida digna. Així doncs, treballar 14 hores diàries, no tenir accés a la cultura, viure en un barri perillós o patir alguna forma de discriminació són algunes realitats que resulten incompatibles amb la dignitat personal.

Vida digna, un concepte relatiu i qüestionable

Les circumstàncies personals i les condicions ambientals determinen l‟existència d‟una persona. Això no obstant, l'etiqueta de vida digna va més enllà del personal i del context social de cada individu, ja que hi ha factors culturals que determinen qualsevol consideració sobre aquest concepte.

Si un turista viatja al territori dels esquimals pot pensar que aquestes persones no porten una vida digna, ja que les seves vides són plenes de dificultats.

No obstant això, els esquimals es poden considerar afortunats i feliços amb la seva existència. Un membre d'una tribu de l'Amazones que visita una ciutat del primer món pot pensar que els seus habitants no porten una vida digna, ja que viuen immersos en el tràfec i l'estrès. Aquests dos exemples ens serveixen per recordar que la dignitat de l‟existència és una qüestió cultural i que seria una equivocació valorar altres formes de vida des de l‟òptica d‟una dimensió cultural diferent.

En els nostres dies hi ha un consens ampli a l'hora de considerar indignes situacions com l'esclavitud, la discriminació de la dona o l'explotació infantil. Tot i això, aquestes mateixes situacions van ser valorades al seu dia com a absolutament normals. No oblidem que l'esclavitud es basava en la idea que alguns éssers humans eren inferiors d'alguna manera, que la discriminació de la dona era explicada com un càstig pel pecat original i que el treball infantil era una manera raonable d'ajudar al suport econòmic de la família.

Fotos: iStock - Xesai / saichu_anwar