És un nexe emocional i/o sanguini entre almenys dues persones, el reconeixement de les quals evoluciona en el terreny legal i sociocultual conforme una dinàmica de pluralitat d'opcions, mentre que la religió pressiona per mantenir els preceptes tradicionals regits pel vincle declarat davant Déu entre el home i la dona, i la projecció dels descendents de tots dos. Família ve del llatí "famulus", traduït com a servent o fins i tot entès com a esclau com un missatge clar de possessió del propietari de la llar. Un origen que descriu el "pater família" com un rei, un home al capdavant, a qui s'ha de servir, exposant una desigualtat contundent amb remenències encara en els temps actuals.
Com està formada la família?
Els sociòlegs estudien les diferents estructures socials i una de les formes d'organització social més rellevants és la família, que de vegades es defineix com la cèl·lula bàsica del conjunt de la societat. El que finalment som com a individus depèn de molts factors: la nostra programació genètica, l'àmbit social i entre l'un i l'altre estaria la família. La família com a institució compleix funcions diferents: té un caràcter formatiu i educatiu i alhora està orientada a l'ajuda mútua entre els seus membres.
Com a individus naixem en una família i amb el pas del temps creem una nova estructura familiar. Això vol dir que resultaria molt difícil entendre els humans al marge de les seves relacions familiars.
Models diferents d´unió familiar
La sociologia aborda el tema de la família analitzant els graus de parentiu entre els membres que la conformen. Així, hi ha la família nuclear, que inclou els pares i els fills. També podem parlar de la totalitat dels membres d'un nucli familiar (oncles, cosins, avis...).
Entendre la Família Monoparental
Recentment s'ha encunyat el terme de família monoparental, que és aquella en què els fills viuen amb un dels pares. No oblidem, per altra banda, que en els darrers anys han anat apareixent nous conceptes de família a partir de models de convivència diferents dels tradicionals (unions de fet amb fills o sense, fusió de dues famílies a partir d'un divorci previ, unions entre persones del mateix sexe, etc. En qualsevol cas, el concepte de família no és uniforme i depèn de cada cultura i tradició.
Evolució del postulat a nivell religiós, social i cultural
El concepte de família ha canviat amb el pas del temps. A la civilització romana existia la figura del pater famílies o pare de família, que mantenia econòmicament la seva esposa i fills i era el màxim responsable des d'un punt de vista legal i social. Aquest concepte ha tingut conseqüències històriques de primer ordre, singularment la concepció de la família patriarcal (la figura del pare és clau per entendre el rol social de cadascun dels membres del grup).
Es podria afirmar que la visió dels romans sobre la família n'ha condicionat el desenvolupament històric posterior. De fet, quan pensem en el concepte de família automàticament ho associem amb una residència compartida, un parentiu, una unió institucional (matrimoni civil o religiós), unes relacions de tipus domèstic i un element afectiu. Aquesta idea general no és exclusiva del món occidental, ja que a orient també hi ha una estructura patriarcal i el pare és l'autèntic “cap” del nucli familiar.
El component afectiu
Un nucli familiar és, en poques paraules, un conjunt de lligams afectius, econòmics i socials. Els vincles de parentiu representen un aspecte formal de la família, és a dir, són una manera d'entendre-la i estructurar-la amb un cert ordre. Tot i així, l'aspecte essencial de qualsevol família és la relació emocional entre els seus membres (el rol d'un pare biològic pot no anar acompanyat d'un sentiment d'amor i, per contra, un padrastre pot ser considerat com un autèntic pare).
Altres famílies
De vegades, el terme família no està associat a cap llaç de consanguinitat oa una forma de convivència a casa. De fet, diem que els companys de feina formen una gran família o considerem una mascota com un membre més de la família. Si dic, per exemple, que els meus amics són part de la meva família, estic expressant un fort sentiment de pertinença entre els meus amics i jo.
Família i llenguatge
En la comunicació ordinària fem servir moltes idees i expressions que fan referència a la família. Si un nen pertany a una família amb vincles afectius escassos o amb evidents problemes social i econòmics es diu que prové d'una família desestructurada. El refranyer incoropora tota mena de referències (de la família i del sol, com més lluny millor, de pares cantaires, fills caderneres o la roba bruta es renta a casa). A moltes parts del món s'utilitza el concepte "ser de bona família", que fa entendre que algú forma part d'una família ben situada econòmicament.
Finalment, val la pena recordar que l'adquisició del llenguatge només es pot entendre com un procés d'aprenentatge al si de la família.
Fotos: iStock - visual / svetikd
