tecnologia

definició de cpu

El CPU o Central Processing Unit (Unitat de Processament Central en castellà) és la part central de tot ordinador ja que és la que compleix la tasca de processament de totes les funcions així com també demmagatzematge de la informació. És un circuit electrònic que ha existit des de sempre als ordinadors sense importar el seu model i és per això que és considerat un dels elements bàsics de qualsevol ordinador.

Ha de ser un element de propòsit general, al qual sigui el programari allò que li dicti què és el que ha de fer. Hi ha processadors específics per dur a terme una tasca concreta, que encara que alguns autors consideren com a CPU, altres no ho fan. El meu posicionament és clar: una CPU ha de ser, insisteixo, de propòsit general.

Els primers dissenys de màquines que podem considerar com a precedents dels ordinadors actuals no tenien una CPU com a tal. La primera generació d'ordinadors no tenien un sol element que actués com a CPU, sinó que aquesta funció es repartia entre diversos elements del maquinari.

Per tenir la primera CPU unida en una sola peça, concretament en un xip, ens hem de remuntar als inicis de la tecnologia del silici i, més concretament, a l'Intel 4004 de 1970.

La nova tecnologia no només va permetre dotar de més potència aquestes màquines ocupant un volum més baix, sinó que les va fer més barates i, en conseqüència, va facilitar la seva adopció per part d'un públic més massiu.

Els avenços tecnològics a les CPUs van facilitar que aquestes hagin incrementat notablement la velocitat d'execució dels programes, i que trobem integrades, en un sol xip, diverses CPUs.

Això últim és el que s'anomena arquitectura multinucli, i és el que ens porta a dir que tal o qual xip tenen “doble nucli” o “quadruple nucli”, entre altres possibilitats.

Però els ordinadors no són els únics dispositius que disposen de CPU; smartphones, tablets i fins i tot televisors, disposen de xips que exerceixen aquesta funció i que els doten d'“intel·ligència”, aportant la part “smart” de la paraula, com a smartphone o smart TV.

La CPU ha de comunicar-se amb la resta dels components de lordinador o el dispositiu en el qual està muntada, cosa que es fa a través del que es diu bus.

Els diferents busos comuniquen la CPU amb cadascun dels altres components del sistema informàtic com, per exemple, els ports d'entrada i sortida (E/S), les ranures d'expansió (la qual cosa porta a la CPU a comunicar-se amb les targetes PCI), o la targeta gràfica.

Tot i que Intel va ser la fabricant que va iniciar l'era dels xips de silici, i de les CPU modernes, no manté l'exclusiva en aquest terreny.

Hi ha fabricants que ofereixen alternatives, siguin compatibles o no amb els xips d'aquesta companyia. Per exemple, AMD (Advanced Micro Devices) ofereix una línia de CPU compatible amb els Intel.

D'altra banda, Qualcomm ofereix una línia de CPU que funcionen de manera totalment diferent de la dels Intel o AMD.

L'arquitectura del microprocessador és la que defineix com funciona la CPU.

Aquesta implica com funcionen les instruccions i quines són les limitacions que tenen els programadors i com poden treballar. Cada CPU disposa del joc d'instruccions propi de la vostra arquitectura.

Actualment hi ha dues arquitectures que copen gairebé tot el mercat: x86 (i la seva extensió de 64 bits, x86-64), i ARM. La primera en ordinadors de sobretaula, i la segona per a dispositius mòbils de tota mena.