ciència

definició de fonoaudiologia

La fonoaudiologia és aquella disciplina que s'ocupa d'avaluar, diagnosticar i intervenir en els trastorns de la comunicació humana, expressats a través de diferents patologies com pot ser alteració a la veu, a la parla, llenguatge, a l'audició i en qualsevol altra funció que impliqui tant al parla com a l'orella, tant d'adults com de nens.

Disciplina que s'ocupa d'avaluar, diagnosticar i tractar trastorns de parla i comunicació humana

Hem de destacar que hi ha una gran quantitat de nens que han de recórrer a aquesta disciplina per corregir algunes problemàtiques del llenguatge i de la parla que es comencen a manifestar en aquesta etapa primerenca, i és clar, sempre, i allò ideal, és tractar i atacar el problema a temps perquè pugui resoldre's efectivament i això no compliqui el desenvolupament al nen en qüestió.

D'altra banda, la fonoaudiologia també desplega una important tasca en l'optimització de la comunicació humana que es dóna en termes normals.

Fonoaudiologia és el nom amb el qual se la coneix als països llatinoamericans, mentrestant, a Itàlia i Espanya se l'anomena Logopèdia, a França Ortofonia i als països de parla anglesa se la sol anomenar Patologia del llenguatge o Teràpia del llenguatge.

Com és el procés de comunicació de l'ésser humà des del naixement

Des que l'ésser humà neix comença a comunicar-se amb el seu entorn immediat, especialment amb la mare, aquesta etapa s'anomena prelingüística i suposa tot això al llenguatge parlat, que prepara el nen per al seu futur desenvolupament verbal, perquè la facultat de parlar no és quelcom que passa d'una vegada i llest, sinó que en realitat es va adquirint i consolidant a partir de diversos estadis evolutius.

A mesura que augmenta la necessitat d'expressar-se el nen aprèn a parlar, en els primers temps, la comunicació primordial serà a través del plor, encara que, amb el temps, començarà a observar variacions que a la mare li permetran distingir quan es tracta d'un plor de dolor, de son, de gana, entre d'altres.

Després de l'exposada sorgeix l'etapa del balboteig; aproximadament als dos mesos el nen comença a repetir incansablement sons vocàlics i guturals; aquest balboteig succeirà sempre que es trobi en una situació de tranquil·litat fisiològica, és a dir, quan estímuls externs no cridin la seva atenció i quan les seves necessitats estiguin degudament satisfetes.

A partir del segon semestre de vida entren en escena els estímuls auditius que li permeten la creació de nous sons, aleshores l'activitat vocal serà cada cop més productiva amb el pas de les setmanes. A l'any d'edat, el nen començarà a atribuir significats a determinats sons.

Àrees de la fonoaudiologia

Dins la fonoaudiologia hi ha diverses àrees, les quals s'ocupen de la resolució o del millorament d'alguns dels seus trastorns principals tal és el cas de: audiologia (prevenció, detecció, mesurament, diagnòstic i prevenció dels problemes auditius, perills de l'excessiva exposició al soroll), llenguatge infantil (trastorns del llenguatge i trastorns generalitzats del desenvolupament), llenguatge adult o neurogènic (afàsies, apràxies de tot nivell, disàrtries de tot nivell, demències, traumatisme encèfal cranial, deteriorament cognitiu, envelliment normal), de veu (disfonia i optimització de la veu en l'ús professional) i de deglució (disfàgia, inconvenients a l'hora d'empassar aliments).

La tartamudesa, una de les alteracions de la parla més corrents

La tartamudesa és una de les alteracions i trastorns de la parla més corrents i que es caracteritza per l'entretallament involuntari de l'acte de la parla, és a dir, no hi ha fluïdesa en parlar, ia més es repeteixen les síl·labes com a característica singular del problema.

Es tracta d'un dels trastorns principals i més corrents que afecten la parla humana i per cas la capacitat comunicativa de les persones.

Les causes es troben en factors orgànics, psíquics, o socials, i sol influir moltíssim en la personalitat que desenvolupi la persona que la pateix ja que tendeix a fer-ho més retret i tímid perquè sent vergonya en expressar-se amb dificultat.

Depenent dels contextos clar, però moltes vegades s'estigmatitza i es burla la persona que pateix de tartamudesa i això inevitablement influeix en el seu desenvolupament social, de manera negativa, és clar.

Aquestes burles que sol patir el tartamut, tal com s'anomena la persona que pateix aquest trastorn, acaben fent efecte en la seva personalitat i sol aparèixer com a retret i fins i tot en els casos més extrems fins a desembocar en estats depressius.

Entre les conseqüències més comunes que genera la tartamudesa es troben dues problemàtiques més com són l'ansietat i el nerviosisme, la persona tartamuda se sol posar molt inquieta davant aquesta impossibilitat d'expressar-se de manera fluida.

Ara bé, és un problema que es pot tractar i corregir en gran mesura, les qüestions psicològiques amb una bona psicoteràpia, i la resta amb un fonoaudiòleg que indiqui algunes pràctiques i exercicis.