comunicació

definició de sàtira

La sàtira és un subgènere literari o escrit en el qual es posa en ridícul algú o alguna cosa, a través d'aquests aguts, picants, irònics i també a través d'alguna caricatura que es fa sobre els objectius.

Subgènere literari que es proposa ridiculitzar situacions o persones a través de dites o presentacions iròniques i mordaces

Sol ostentar diferents objectius, ja sigui moralitzador, lúdic, o simplement de burla envers algú o alguna cosa.

Es pot escriure tant a prosa com en vers , o en defecte d'això presentar un mix entre aquestes dues formes.

Característiques principals i aplicacions

La sàtira, llavors, es prendrà principalment dels defectes o vicis col·lectius o individuals, de les bogeries, abusos, entre altres i els posarà de manifest a través de la ridiculització, farsa, la ironia, entre els mètodes més emprats i populars.

Si bé la sàtira es proposa divertir, aquest no és gens el seu objectiu primordial, sinó molt al contrari, la motivació serà atacar aquella realitat que molesta i desaprova l'autor de la sàtira.

A la sàtira solem trobar una mica de tot, una mica de sarcasme, una mica d'ironia, de paròdia, de burla, d'exageració, gairebé sempre sobre la base d'una realitat. L'humor i l'enginy són els aliats amb què sempre compta la sàtira.

L'origen d'aquest gènere literari s'identifica a Grècia primerament, sent usat per criticar persones i esdeveniments des d'un punt de vista moral, encara que el seu desenvolupament ple va ser dut a terme més tard a Roma.

Si bé els recursos poden ser molt variats i no existeix una universalitat sobre això, alguns dels més freqüents solen ser: el reduccionisme d'alguna cosa o qüestió per fer ressaltar els seus defectes, l'exageració d'alguna cosa fins al punt de convertir-lo en ridícul, la caricatura, per exemple, utilitza molt aquest recurs, la comparació de qüestions absolutament oposades com pot ser la vellesa amb la joventut i la paròdia, de manera que alguna cosa o algú es vegin certament ridículs.

La caricatura un dels recursos més populars de la sàtira

El recurs de la caricatura és sens dubte un dels més populars i explotats per la sàtira.

Consisteix en un dibuix de tints satírics que es proposa retratar un model deformant-ne les faccions i ridiculitzant algun aspecte sortint.

És a dir, és un retrat distorsionat que exagerarà trets i crearà una semblança que es pot reconèixer fàcilment amb un to netament d'humor.

Normalment es focalitza en trets facials, modals, comportaments, maneres de vestir-se, i generar-ne un grotesc que el faci visible als ulls de l'espectador

Els mitjans gràfics, revistes, diaris, i ara també les noves tecnologies com internet utilitzen moltíssim la caricatura com a eina d'humor polític, posant-la al servei d'aquest àmbit però també al d'altres com ser situacions extraordinàries d'impacte públic que es produeixen als plànols socials, religiosos, entre d'altres.

Entre els avantatges que podem reconèixer a la caricatura com a recurs per satiritzar persones o situacions podem citar l'impacte visual que genera, l'efectivitat a l'hora de treure'ls el vel a determinats personatges ia l'hora d'interpretar realitats. A més, en tractar-se d'un dibuix, és de senzilla interpretació per part de qualsevol nivell intel·lectual.

Ús a l'humor polític

L?humor polític d?ahir, avui i de sempre utilitza la sàtira com a principal aliada al?hora d?expressar la seva disconformitat respecte de la realitat que es viu en un lloc determinat.

Moltes vegades resulta més suportable i menys feridor dir o transmetre coses a través d'una sàtira plena d'humor, ja que permet algunes llicències més de les que permetria en cas d'informar-ho o comentar-ho formalment a la notícia d'un noticiero televisivo.

En l'actualitat, el periodisme general i així mateix el de recerca són cultors de la sàtira, hi han trobat una manera més laxa a l'hora de presentar alguns temes que podrien resultar pesats per a lectors, oients o televidents si no se'ls imprimeix aquesta quota d'ironia o de crítica mordaç que permet justament la sàtira.

També la utilitzen perquè a més de fer més suportable alguna informació dura, entreté i diverteix, i llavors, en aquesta recerca d'entreteniment, el públic sol quedar enganxat amb allò que es presenta de manera divertida, encara que siguin casos certament indignants com per exemple els de corrupció o negligència política.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found