Alma mater és una de les moltes locucions llatines que fem servir en el nostre idioma, ja que el llatí és una de les fonts originàries de l'espanyol. Des d'un punt de vista etimològic, ànima mater vol dir mare nutrient. Aquesta locució, però, no es refereix a cap mare que alimenta un fill. En realitat, ànima mater es fa servir de manera figurada i simbòlica per referir-se a la universitat, el lloc que alimenta l'esperit i l'ànima humana.
L'ús d'aquesta expressió es va consolidar a l'Edat Mitjana quan en algunes ciutats europees es van fundar les primeres universitats (Paris, Bolonya o Salamanca són ciutats universitàries on hi ha testimonis històrics de la locució alma mater). En aquest sentit, cal tenir en compte que la universitat com a centre de saviesa i coneixement va suposar tota una revolució intel·lectual i un canvi de paradigma, ja que amb anterioritat l'ànima del saber era als monestirs.
El sentit literal de l'expressió (una mare que nodreix) es va convertir amb el temps en una expressió metafòrica, on l'aliment és el coneixement.
Confusions freqüents
De vegades se senten afirmacions com la següent: "el davanter titular és l'ànima mater de l'equip", donant a entendre que aquest jugador és la persona clau en un equip de futbol. L'expressió “l'ànima mater” per referir-se a una persona amb un paper rellevant en un col·lectiu és incorrecta. En primer lloc, perquè només s'ha d'utilitzar com a sinònim d'universitat i, d'altra banda, el que és correcte és "l'ànima mater" i no amb l'article "el". Aquests errors en l'ús d'algunes locucions i expressions llatines són força freqüents (per exemple, cal dir grosso modo i no "a grosso modo").
El llatí, una llengua morta que no acaba de morir
En un sentit estricte el llatí com a llengua és mort, ja que no hi ha una comunitat de parlants a cap lloc del món, simplement alguns estudiosos d'aquesta llengua i que tenen un plantejament filològic relacionat amb els idiomes moderns. La locució alma mater ens serveix per recordar que en l'àmbit pròpiament acadèmic se segueixen utilitzant altres expressions en llatí (per exemple, currículum vitae, magnum opus, cum laude, accesit, honoris causa i moltes altres).
D'altra banda, tant als mitjans de comunicació com en algunes esferes específiques, el llatí encara té una presència significativa en el llenguatge. Diem que s'han presentat proves ad hoc en un judici, que alguna cosa és a priori o que un cas particular és molt sui generis. La conclusió que podem extreure és evident: el llatí continua viu entre nosaltres.
Fotos: iStock - Christopher Futcher / AscentXmedia
