economia

definició d'economia

El concepte de economia deriva del grec i vol dir “administració d'una casa o família”. Com a ciència, és la disciplina que estudia les relacions de producció, intercanvi, distribució i consum de béns i serveis, analitzant el comportament humà i social al voltant d'aquestes fases del procés econòmic.

Si bé es tracta d'una ciència social ja que el seu objecte d'estudi és l'activitat humana, l'economia disposa d'un conjunt de tècniques que rauen en la pràctica científico-matemàtica, com en les anàlisis financeres. Com a tal, l'economia disposa de múltiples conceptes que apunten a explicar l'esdevenir –de vegades, arbitrari– dels sistemes nacionals i internacionals a partir de pràctiques polítiques, socials i culturals. Per exemple, explicar com les alteracions del valor d‟una moneda internacional com el dòlar estan intrínsecament vinculades amb l‟establiment d‟una política a nivell local o regional.

L'economia s'ocupa dels recursos a l'abast de l'home, ja sigui naturals o artificials, que serveixen per satisfer les seves necessitats i, a partir d'aquesta premissa, de la seva capacitat per ser intercanviats o utilitzats com a béns econòmics. Els recursos que són analitzats per l'economia han de ser escassos i tenir més d'una finalitat possible, de manera que impliquin un dilema i un cost.

És comú escoltar les paraules macroeconomia i microeconomia. A què fan referència aquests dos conceptes? La macroeconomia enfoca el seu estudi als processos econòmics a gran escala i, en general, va de la mà amb les anàlisis polítiques i socials que es poden fer d'un determinat país, continent o regió del món. Per exemple, els estudis sobre el desenvolupament econòmic de països europeus després de la postguerra. En canvi, la microeconomia s'encarrega dels processos de petit o mitjà abast, i en general tenen relació amb el que és el mercat intern d'un país, el desenvolupament de petites i mitjanes empreses (PyME's) o el desenvolupament econòmic/humà de certa població o comunitat dun país.

Un dels principals indicadors econòmics respecte al desenvolupament d'un país és el producte brut intern (PBI) que és, a grans trets, la diferència entre la riquesa produïda per un país i els egressos produïts per la despesa pública. La realitat socials té molt a veure en aquests índexs, ja que els països amb més nivell de PBI tenen en general una sòlida producció industrial, alts percentatges d'alfabetització, baixes taxes de mortalitat infantil i esperança de vida superior als 65/70 anys. En canvi, tot el contrari indiquen aquestes taxes a països amb PBI baix o escàs.

Per a la comprensió de l'economia com a ciència hi ha escoles diferents, entre elles: l'objectiva o marxista, que entén que és la ciència que estudia les relacions socials de producció; la subjectiva o marginalista; i la sistèmica, que proposa que és làmbit de comunicació en què es formen els sistemes econòmics. També es pot esmentar la neoeconomia, que cerca integrar les diverses variants, com ara l'economia d'empreses, espacial o internacional.

Des de finals dels anys '70, amb la reestructuració del capitalisme després de la crisi del petroli, i la fi dels “daurats 30” anys posterior a la finalització de la Segona Guerra Mundial, l'Economia Política va veure la llum com una branca de l'economia que cerca analitzar i estudiar els processos econòmics segons la seva relació amb les decisions i els processos polítics de les diferents regions del món.

A partir dels '70 és també quan dins de l'economia, sorgeixen dues activitats importants: una, és la relacionada amb el sector dels serveis o les activitats terciàries, com el turisme, la gastronomia, la informàtica, i en si, tot el comerç. D'altra banda, el mercat de divises, amb l'aparició consegüent del mercat financer, amb grans corporacions dedicades a la compra/venda d'accions, com la famosa corporació nord-americana Goldman Sachs.