ciència

definició d'electronegativitat

L'electronegativitat és bàsicament una mesura que demostra la capacitat que ostenta un àtom d'atreure per a si els electrons que corresponen a un altre àtom quan tots dos conformen un enllaç químic. Aquest enllaç és un típic procés químic a càrrec de les interaccions que es produeixen entre àtoms, ions i molècules.

Val a dir que com més gran sigui l'àtom més gran serà la capacitat per atraure electrons, mentre que aquesta capacitat d'atracció estarà associada a dues qüestions com són: el potencial d'ionització i l'electroafinitat.

El coneixement de la mesura d'electronegativitat és molt important a l'hora de saber el tipus d'enllaç que generaran dos àtoms després de la combinació, és a dir, se'l pot predir molt més fàcilment.

Els enllaços que es produeixen entre àtoms que corresponen a la mateixa classe i que compten la mateixa electronegativitat serà apolar. Aleshores, com més considerable sigui la diferència en matèria d'electronegativitat entre dos àtoms més gran serà la densitat electrònica a les rodalies de l'àtom que sigui més electronegatiu.

Ara bé, cal esmentar que quan la diferència en tema d'electronegativitat entre dos àtoms és important, hi haurà una transferència total d'electrons i es formaran el que es coneix com a espècies iòniques.

En el particular cas dels metalls, com que tenen una baixa electronegativitat conformaran ions positius mentre que els elements no metàl·lics disposen d'una menor electronegativitat i es formaran ions negatius.

Hi ha dues escales, la de Pauling i la de Mulliken, per classificar els diversos valors d'electronegativitat dels àtoms.

A la primera l'element més electronegatiu que apareix és el fluor, amb un valor de 4,0, mentre que el menys electronegatiu és el franci, amb tan sols 0,7. El nord-americà Linus Carl Pauling va ser un dels primers químics quàntics i el 1954 es va reconèixer la seva enorme aportació distingint-ho amb el Premi Nobel de Química.

Per part seva, a l'escala Mulliken, el neó disposa d'un valor de 4,60 mentre que el rubidi 0,99. Robert Sanderson Mulliken també va ser un destacat químic nord-americà, que no només es va desenvolupar en investigació sinó també en la formació de professionals. El 1966 va rebre el Premi Nobel de Química.