general

definició de verbs regulars i irregulars

Un verb és una paraula que serveix per expressar algun tipus de reacció que afecta un o més subjectes. Els diferents idiomes tenen una estructura verbal per referir-se a esdeveniments del present, del passat o del futur. Cada idioma té les seves particularitats quant a formes verbals.

Els verbs tenen una forma primitiva, l'infinitiu, que serveix per anomenar-los

És una forma no personal, com el participi i el gerundi, perquè no requereixen l'acompanyament d'una persona (jo, tu, ell...) per fer-los servir.

Els verbs es conjuguen, ja que es poden expressar de moltes maneres: present simple, pretèrit perfecte, futur simple, plusquamperfet, etc.

Els verbs tenen una arrel i unes terminacions o desinències, les quals varien depenent del temps i la manera verbal.

Hi ha dos tipus de verbs: els regulars i els irregulars

Tots dos pertanyen a una de les tres conjugacions en espanyol, els que acaben a ar (estimar, estar o jugar), els que acabin en er (plaer, protegir o valer) i els que acaben a anar (dormir, sortir o anar).

Aquells que no canvien l'arrel a l'hora de conjugar-los són els verbs regulars. El verb estimar manté l'arrel am en qualsevol de les seves formes (estima, estima, estimaré...). En canvi, els verbs irregulars sí que tenen alteracions a la seva arrel en algunes de les seves formes (el verb cabre, seria jo quepo, jo cabré o jo cup).

El lexema o arrel es manté fix als regulars i es va modificant en els irregulars. Alguns dels verbs regulars més emprats són: treballar, beure, viure o aprendre. Entre els irregulars estarien: comptar, olorar, sentir o posar.

Si diem que un verb és regular, això implica que segueix un patró, un mateix esquema. En conseqüència, és més fàcil emprar-los en les diferents formes. Els irregulars no estan subjectes a una pauta o model, van canviant. Així, resulta més difícil conjugar-los correctament i és freqüent cometre errors en fer-los servir; sobretot si el parlant és estranger i no està familiaritzat amb la llengua.

La diferència entre els verbs regulars i els irregulars obeeix que un idioma no és una estructura fixa i teòrica, sinó que és una realitat viva i canviant

Si tots els verbs fossin regulars, la comunicació seria més fàcil, però també més simple, més avorrida i menys rica. De fet, l'únic intent important de crear una llengua comuna i universal (l'esperanto) no ha tingut gaire èxit; segurament perquè a l'ésser humà li ha d'agradar expressar-se en la llengua materna, encara que tingui verbs regulars i irregulars.

Fotos: iStock - Zvezdan Veljovic / leolintang