general

definició de poesia contemporània

Una de les expressions artístiques més velles

La poesia és una de les expressions artístiques més antigues que ha desenvolupat l'ésser humà i que es caracteritza per la seva manifestació en forma de vers, i en alguns casos també en prosa, és a dir, un conjunt de paraules que respecten ritme i mesura, i l'expressió lingüística natural no subjecta a rima ni a mesures, respectivament.

La poesia que es va generar en els darrers cent anys

Mentrestant, la poesia contemporània és aquella que correspon a les expressions d'aquest tipus que corresponen als darrers cent anys.

Influïda per les avantguardes de començaments del segle XX

Per cas és que la poesia contemporània es diferencia substancialment de la poesia de temps antics, perquè és clar, es troba totalment xopa i influïda per les avantguardes que van tenir lloc el segle passat i que es van caracteritzar per enfrontar-se a les propostes clàssiques, que van dominar l'escena poètica per llargs anys, sobre la mètrica i la rima.

Major desenfadat i experimentació

Posant-ho en paraules més simples, la poesia contemporània es proposa un desenfat i experimentació més gran, la qual cosa òbviament implicarà sortir de la metodologia clàssica i respectada durant tants anys.

Allunyament de la mètrica i de la rima i privilegi del vers lliure

Les principals accions són allunyar-se de la mètrica i de la rima, elements tan característics de la poesia des dels seus inicis. Es privilegiarà al vers lliure i cadascú podrà tenir una ocupació irrestricta de síl·labes. També en matèria de temes, la poesia contemporània, avança i surt de l'encasellament, evocant aleshores imatges que es proposen avançar més enllà de la bellesa tradicional.

La Poesia Contemporània és una expressió artística que comença a destacar-se a partir de la segona meitat del segle passat, un cop va aconseguir “independitzar-se” de l'anomenada literatura de postguerra que imperava fins aquell moment amb el sorgiment d'una nova ventrada de poetes els estils dels quals marcaven certament una abismal diferència quant als seus predecessors.

La Poesia Contemporània li atorga una gran atenció a la forma, fet que per descomptat la seva antecessora havia deixat molt al costat pel que fa a concepció del fet poètic es tractava la cosa. I una altra característica molt pròpia d'aquesta nova poesia és el marcat interès que demostra cap a fenòmens de masses que acabaven de fer els seus primers passos com ser el còmic, el cinema, la música pop, entre altres.

Josep Maria Castellet, un pioner

El primer gran pas en aquest sentit el farà l'escriptor i crític literari Josep Maria Castellet, qui a més de fundar i presidir la Associació d'Escriptors a Llengua Catalana va tenir una tasca destacada pel que fa a la codificació d'aquest nou tipus de poesia que estava sortint al món. Fins i tot aquesta activitat va ser reconeguda amb diverses distincions, com ara el Premi Josep Pla, la Creu de Sant Jordi, La medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.

La seva antologia Nou novíssims poetes espanyols va causar una increïble repercussió al medi de manera gairebé instantània perquè suposava i plantejava una enorme polèmica al voltant de dues qüestions bàsiques, el criteri de selecció i la manera de comprendre la poesia dels poetes que havien estat seleccionats. Aquest famós grup dels nou es trobava integrat pels següents escriptors: Guillem Carnero, Pere Gimferrer, Antonio Martínez Sarrión, Féliz de Azúa, José María Alvarez, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero, Ana María Moix i Manuel Vázquez Montalbán.

Hem de destacar que més enllà d'aquestes qüestions d'estil que decideix adoptar la poesia contemporània respecte de la poesia clàssica, aquesta expressió literària, sempre, ahir i avui, s'ocupa de donar tractament estètic a la paraula amb la missió de commoure el lector àvid d'aquest tipus de literatura i per descomptat de permetre-li a través d'aquest tractament especial evocar imatges.