El proselitisme és lacció destinada a aconseguir nous seguidors o prosèlits. En el sentit originari s'utilitzava per referir-se a l'acció evangelitzadora dels primers cristians, però amb el pas del temps es va anar aplicant a l'acció política. Així, un líder religiós o polític intenta guanyar seguidors per a la seva causa per tal d'enfortir el projecte. En qualsevol cas, es tracta de convèncer els altres i per això es recorre a l'oratòria, és a dir, a la seducció a través de la paraula.
El sentit pejoratiu del terme
Tot i tractar-se d'un concepte neutre i que en principi no incorpora una càrrega negativa, a la pràctica s'utilitza en un sentit despectiu. Així, la locució fer proselitisme significa que algú pretén convèncer els altres per al seu propi benefici. En aquest sentit, el proselitisme s'assembla a la demagògia. Tots dos termes formen part de les acusacions que reben certs plantejaments i estratègies polítiques, especialment durant les campanyes electorals. La campanya electoral és, en poques paraules, el paradigma del proselitisme polític. A la majoria de campanyes els líders adornen els seus missatges, minimitzen els punts febles i magnifiquen els del rival, recorren a una posada en escena molt calculada i tot és valorat com una escenificació teatral i, per tant, com una estratègia proselitista en el pitjor sentit del terme.
Acusar algú de fer proselitisme és atribuir-li una intenció poc noble i basada en l'interès propi i no pas en el benefici dels altres.
El debat sobre el proselitisme
Des de l'òptica religiosa, aquest vocable està associat a una certa polèmica. Segons la posició cristiana el proselitisme és totalment legítim i no s'ha d'entendre negativament, ja que la doctrina cristiana defensa l'evangelització com una manera de donar un testimoni de la paraula de Déu, cosa que és considerada com una obligació moral i un precepte de la doctrina cristiana. No obstant això, en alguns països amb una tradició religiosa molt arrelada el proselitisme de les religions no oficials és considerat il·legítim i contrari al marc legal establert.
L'origen etimològic del terme
La paraula prové del vocable grec proselytismes, que al·ludeix a la doctrina religiosa que intenta convèncer persones que tenen unes creences perquè les abandonin i es converteixin a la religió suposadament veritable.
Si tenim en compte el seu sentit etimològic, resulta raonable que la paraula hagi adquirit una accepció pejorativa, ja que suposar que els altres estan equivocats i que han de convertir-se a l'autèntica religió és una forma de dogmatisme intel·lectual.
Foto: iStock - elleon
