El concepte de temps atmosfèric s'utilitza per designar la varietat de fenòmens que se succeeixen a l'atmosfera.
Cal destacar que quan es parla de temps es farà referència a l'activitat dels fenòmens durant un període que pot anar d'un a diversos dies. Mentrestant, quan es tracta d'un període de temps més extens, com ara trenta anys o més, es parlarà en termes de clima. La climatologia s?ocupa d?estudiar els fenòmens en els temps més prolongats i la meteorologia és la que els aborda quan es tracta d?un curt termini.
Seran les diferències quant a energia solar les que motivin els canvis en el temps. A cada estació de l'any es mesuraran les diverses variables locals del temps tals com: temperatura, pressió atmosfèrica, nuvolositat, humitat, vent, la quantitat de pluges i llavors una vegada que es coneix cadascuna d'aquestes se'n podran obtenir d'altres que en resulten com ara: la pressió de vapor i la sensació tèrmica.
Són molts els instruments que s'utilitzen en aquest sentit: estacions meteorològiques, satèl·lits, estacions de vaixells, ordinadors que fan càlculs mitjançant models predictius, entre d'altres.
Aleshores, a aquestes condicions se'ls aplicarà les lleis de la física i es predirà el temps amb una projecció de 12, 24, 48, 72 o 96 hores.
Gairebé tota l'energia que provoquen els canvis atmosfèrics prové de la radiació del sol, encara que els raigs del sol no escalfen directament l'aire de l'atmosfera sinó que ho fan de manera indirecta, escalfant primer la litosfera i la hidrosfera i una vegada que totes dues han estat escalfades i traslladen la seva calor a l'atmosfera.
També és important esmentar que a més de la radiació del sol hi ha altres fonts d'energia tèrmica que poden escalfar l'atmosfera: les erupcions volcàniques, la transpiració de la flora i la fauna i els punts calents del fons dels oceans. Ara bé, totes juntes no superen l'energia del sol.