comunicació

definició d'escriptura

Es considera que l'escriptura és un dels invents més importants de la humanitat en tota la seva història universal. L'escriptura és una manera que ha desenvolupat l'home per expressar idees i pensaments de manera escrita, és a dir sobre paper principalment però també sobre altres suports de divers tipus com la fusta, l'argila, l'escorça, la terra i fins i tot avui dia sobre variats suports digitals i tecnològics. L'escriptura és un dels elements que han permès que l'home pugui desenvolupar societats més complexes degut a l'abstracció necessària per fer-la.

S'estima que les primeres formes d'escriptura van sorgir l'any 3000 abans de Crist i una de les primeres escriptures conegudes va ser la desenvolupada pels sumeris (poble de la Mesopotàmia) coneguda com a cuneïforme per tenir els símbols forma de falca. Aquesta escriptura es realitzava sobre blocs d'argila i probablement tingués funcions merament pràctiques com portar comptabilitat sobre materials disponibles, etc. Al llarg del temps i dels segles, les formes d'escriptura es van anar complexitzant i així va ser possible per a l'ésser humà desenvolupar escriptures que fossin ideogràfiques, cosa que significa que representen a través de símbols objectes, persones, situacions, idees.

L'escriptura es compon sempre d'un complex sistema de símbols que no només representen idees sinó paraules o sons que puguin ser llegits i expressats. Aquests símbols en conjunt es coneixen com a alfabets. La importància de l'escriptura en aquest sentit és que va permetre als éssers humans deixar documents sobre la seva realitat que després van poder ser entesos i descodificats per generacions posteriors. Sense l'escriptura és probable que tota aquesta informació que arriba de l'antiguitat estigui perdut en gran part.

L'escriptura té moltes funcions més enllà de comunicar idees i actualment l'accés a aquesta està relacionat amb la noció d'igualtat. Això és així pel fet que per segles la lectura i comprensió de textos escrits (així com també l'escriptura mateixa) van estar reservades als sectors privilegiats de la societat. Seria recentment a meitat del segle XIX quan les societats podrien accedir majoritàriament a aquest tipus de coneixement i habilitat.