general

definició d'espontani

La paraula espontani és molt usada en el nostre idioma per expressar allò que es realitza de manera voluntària, és a dir, que no va ser instat per la força, per agents exteriors, o per una ordre, per concretar-se. Directament es produeix i sorgeix de manera natural. L'ajuda del poble va ser espontània davant de la magnitud de la catàstrofe, pràcticament les autoritats no van haver de convocar assistència.

A la paraula llavors la podem aplicar en relació a fets, esdeveniments, que justament es destaquen per produir-se de manera híper natural, o si no, pot aplicar-se en relació a individus per adonar que tal o qual va actuar de manera natural i mogut per la sinceritat, és a dir, no va mediar una ordre.

Cal destacar que l'individu espontani serà definit així per executar accions o comportaments que es troben més a prop del sense raó. Bàsicament aquestes persones són mogudes, impulsades pels seus instints, les seves emocions, en contraposició a justament la raó. La persona espontània no pensa gaire el que diu, sinó que si ve alguna cosa a la seva ment l'exterioritza sense pensar gaire en les seves conseqüències.

En certs contextos, a l'espontani se'l valora superlativament en relació amb qui se cenyeix a la raó.

Mentrestant, a les curses de braus o altres esdeveniments esportius, és molt freqüent l'ús d'aquesta paraula per denominar a aquell individu que ingressa al camp sense tenir una autorització.

El sinònim que més fem servir en aquest cas és el de natural, perquè justament designa allò no fingit, ni forçat. Mentrestant, la paraula que directament s'oposa és la de forçat, la qual refereix allò que és el resultat de la força.

A la qualitat d'allò que es caracteritza per ser espontani, natural i sincer se la designa com a espontaneïtat, per cas, és que aquell fet o persona que disposi daquesta qualitat serà considerat com espontani.

En un altre ordre de coses, a la química, ens podrem trobar així mateix amb el concepte d'espontaneïtat, l'espontaneïtat química, que és aquella característica present en una substància i que determinarà les condicions per desenvolupar una reacció química.