social

definició de frustració

La frustració és una típica resposta emocional que manifestem els éssers humans quan es produeix el fracàs d'un desig o esperança, és a dir, consisteix en un sentiment híper negatiu i desagradable i que està en estreta vinculació amb les expectatives insatisfetes per no haver pogut aconseguir allò que es buscava o volia.

Mentrestant, un fracàs implica la manca d'èxit que té alguna cosa o obtenir un resultat advers, que òbviament no s'esperava.

Cal destacar que com més gran és la voluntat que algú té perquè aquest fet o esdeveniment es produeixi de manera satisfactòria més gran serà la frustració si no els ho aconsegueix.

La psicologia és la disciplina que més ha abordat aquest tema i per això conclou que es tracta d'una síndrome que pot presentar diferents símptomes i que impacta de manera diversa en les persones i en relació amb el tipus de personalitat que l'interessat presenti.

És important destacar que en alguns casos la frustració pot desenvolupar greus problemes psicològics per a qui la pateix i és normalment imprescindible que aquesta persona rebi contenció familiar i dels seus afectes i l'assistència d'un professional.

Els experts en la matèria distingeixen diversos tipus de processos que impliquen frustració: frustració per barrera (es dóna quan hi ha un obstacle que impedeix assolir la finalitat desitjada), frustració per incompatibilitat de dos objectius positius (hi ha una possibilitat d'aconseguir dues finalitats però tots dos són incompatibles), frustració per conflicte evitació-evitació (prevalen dues situacions negatives que generen la fugida), frustració per conflicte aproximació-aproximació (es genera per la indecisió que resulta d'una situació que proposa resultats positius i negatius a la mateixa escala).

Ara bé, hi ha tres comportaments bàsics davant de la fugida: la resposta agressiva, que és aquella que es caracteritza perquè la persona que pateix la frustració treu a la llum tota la seva ira i llavors colpeja allò que li causa la frustració.

Una altra actitud habitual és la fugida, és a dir, la persona que pateix la frustració decideix fugir per posar punt final a la frustració que pateix.

I finalment es pot produir el mecanisme de substitució per evitar la situació frustrant i que consisteix a canviar l'objectiu per un altre que provoqui menys angoixa, menys frustració.