política

definició de lineament

En el llenguatge polític s'utilitza sovint el terme lineament. Els grups polítics, les institucions o organismes estatals tenen projectes que van en una direcció o en una altra. El lineament seria lenfocament i la direcció dun conjunt didees.

Una proposta global té diversitat d‟aspectes i perquè hi hagi coherència entre ells cal que comparteixin un rumb. Aquest sentit compartit d'un projecte és el que passa al lineament.

És un vocable culte i impropi del llenguatge corrent. S'aplica a l'àmbit polític general. A més, lineament (també es fa servir la paraula alineament) suggereix que entre cadascun dels punts d'una proposta hi ha una confluència.

Si un governant afirma que les noves propostes tenen un lineament liberal, vol dir que cada conjunt de mesures tenen un mateix esperit o intenció, van pel mateix camí.

Podria passar que es donés una desviació en les intencions inicials i per tornar a canalitzar una direcció correcta es donaria un realineament, és a dir, un nou intent per reprendre el projecte originari que per algun motiu ha estat abandonat.

El terme lineament suggereix a qui l'escolta que l'emissor sap què vol i aposta per un projecte definit i que va pel bon camí, segueix una línia.

A la política, els governants comuniquen als ciutadans els seus propòsits. A través dels mitjans, el mandatari trasllada al ciutadà diferents plans d'actuació; de caràcter social, fiscal, seguretat ciutadana, etc. I cadascú té unes característiques. Per mantenir una direcció correcta entre els diferents aspectes i no caure en contradiccions o incoherències cal que hi hagi una tendència definida. Si passa així, hi ha un lineament en el plantejament del projecte general.

Lineament és una paraula espanyola i, com és sabut, l'espanyol té com a llengua originària el llatí. Aquesta llengua és juntament amb el grec l'arrel de l'idioma que comparteix el món hispà. Lineament ve del vocable lineamentum, terme utilitzat per al dibuix d'un cos. S'hi aprecia que el significat originari va evolucionar fins a adoptar el sentit actual. Estem, doncs, davant d'un bon exemple de l'interès que suscita l'etimologia, l'estudi de l'origen de les paraules. Cada terme té un sentit primigeni. Amb el temps, apareixen nous usos i accepcions. Paral·lelament, hi ha paraules similars (els sinònims) que serveixen per enriquir el nostre vocabulari. Les paraules segueixen un curs, una història, un lineament.