economia

definició d'economia política

L'economia política és una branca de l'economia que se centra a l'estudi del desenvolupament de les relacions socials inherents a la producció, les lleis que hi regeixen, la distribució de la riquesa, el canvi i el consum dels béns a la comunitat, en cadascun dels estadis corresponents al desenvolupament.

Branca de l'economia, interdisciplinària, que estudia el desenvolupament de les relacions socials implicades en el procés de producció i les lleis que la regeixen

És una branca interdisciplinària, és a dir, que interactua i col·labora amb altres disciplines, i com a conseqüència que atén elements sociològics i polítics esdevé més àmplia que una anàlisi simplement econòmica.

L'eleva al caràcter de ciència històrica perquè aborda les condicions i les raons de l'origen, l'evolució i el canvi que se succeeixen en les formes socials de la producció.

Com els vaivens polítics impacten positivament o negativament

La relació economia-poder polític i com els vaivens d'aquesta impacten directament en l'economia d'un lloc determinat, per bé o per mal, és clar, és el vostre centre d'interès i d'anàlisi.

Així és que durant el segle XVIII i fins a finals del XIX el concepte d'economia política es va fer servir per referir-se al que en aquell temps es comprenia com a economia, fent especial èmfasi en la part normativa.

Ara bé, avui quan es parla d‟economia política s‟entén que ens estem referint a aquella part de les ciències socials que s‟ocupa d‟estudiar les relacions entre societat, mercats, estat i persones, concretament, s‟estudia l‟administració des de l‟estat considerant els components econòmics, sociològics i polítics.

Com a conseqüència que leconomia política toca els interessos econòmics de les persones i la política és que no hi ha una única economia política.

La societat està dividida en diverses classes socials, moltes antagòniques, i així és que és impossible que hi hagi una sola economia política per a totes les classes que hi ha: classe alta, burgesia, proletariat.

Les relacions de producció que es donen entre els homes es generen en el procés de producció dels béns materials i l'economia política s'ocupa d'estudiar i determinar les lleis que ocupen el primer lloc en el desenvolupament d'aquestes relacions que estan a més en directa associació amb les forces de producció, les quals, unides a les relacions de producció, conformen el mode de producció duna unitat econòmica social.

El concepte de economia política ve sent utilitzat en la cultura occidental des del segle XVII, encara que, amb algunes diferències respecte de la utilització que li atribuïm avui dia.

Evolució del concepte

En els inicis esmentats se'l va fer servir a l'hora d'abordar el tema de les relacions de producció que s'establien entre les classes socials més importants d'aquell moment: burgesos, proletaris i terratinents.

A la sendera del davant del que pregonava la Fisiocràcia, corrent que assegurava el funcionament satisfactori de l'economia si no hi ha intervenció estatal, l'economia política promovia la teoria valor-treball, com a origen de qualsevol riquesa, sent justament el treball la causa real del valor.

Per al segle XIX el concepte exposat al paràgraf anterior va començar a quedar obsolet especialment pels qui no volien brindar una posició classista de la societat, i per cas va començar a sostenir-se el concepte d'economia simplement, que comportava una visió més matemàtica.

Mentrestant, avui, el concepte que ens ocupa és més aviat emprat a l'hora de referir-se a aquells treballs multidisciplinaris i que inclouen ciències com la sociologia, la política, el dret i la comunicació, entre d'altres i que intenten explicar com contextos, entorns i institucions de tipus polític incideixen en el comportament dels mercats econòmics.

Les escoles econòmiques d'economia política es diferencien en funció del paradigma que sostenen, per una banda paradigma de la distribució, tal és el cas del liberalisme, socialisme, anarquisme, comunisme i conservadorismeperquè centren el seu interès en com s'han de distribuir els costos i els profits socials i els costos i guanys de capital.

Mentre que les que segueixen el paradigma de la producció, entre elles: comunitarisme, individualisme i col·lectivisme, s'interessen als principis sobre els quals la societat s'inclinarà a l'hora de determinar què produir i com fer-ho.