economia

definició d'hipoteca

Una hipoteca és un contracte mitjançant el qual es pren com a garantia un crèdit a un bé que generalment el constitueix un immoble. El bé roman en mans del propietari mentre compleixi les seves obligacions; en cas contrari, el creditor pot fer la venda del bé per cobrar els diners que va prestar.

El contracte que constitueix una hipoteca ha de ser registrat al Registre de la Propietat a fi que tingui valor per a tercers. En cas que l'acreditat incompleixi els pagaments es procedeix a una demanda, a una sentència condemnatòria ia la rematada de l'immoble. Així, mentre contracte, una hipoteca només imposa obligació al deutor i està reglamentada d'acord amb la llei.

Els tres aspectes més importants duna hipoteca són: el capital, que són els diners prestats pel banc i que solen ser menors al preu de l'immoble per poder cobrir-se en una possible rematada; l'interès, que indica el percentatge extra que cal pagar a l'entitat que va atorgar el préstec i que pot ser fix o variable; i finalment, el termini, que és el temps que comprèn la devolució del capital.

El procés legal mitjançant el qual es perd el bé immoble s'anomena judici hipotecari. Per arribar-hi, els creditors han de notificar al propietari de la propietat la seva intenció de portar a rematada a la propietat. En cas d'arribar a una situació complicada, convé negociar una venda ràpida de la propietat amb l'entitat que va prestar el capital.

En els nostres dies és prou coneguda la crisi hipotecària dels Estats Units que va desencadenar una crisi més profunda el 2008. Bàsicament els fets van consistir en el lliurament de crèdits hipotecaris d'alt risc que va acabar en la morositat i en l'execució de moltes propietats. En comprovar-se que grans entitats financeres i fons d'inversió tenien actius compromesos en aquest tipus d'hipoteques, el crèdit es va contreure sobtadament i es va desfermar el pànic i la desconfiança.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found