història

definició de correcte

Un comportament, una resposta i una formulació matemàtica tenen alguna cosa en comú: poden ser correctes o incorrectes. Perquè alguna cosa sigui valorada com a correcta cal que prèviament s'hagi establert alguna raó per considerar-ho com a tal. Allò correcte s'ha d'entendre com una cosa equivalent a adequada, exacta, encertada o justa i, per contra, allò incorrecte és tot allò que és descrit com a imperfecte, inadequat o improcedent.

En qualsevol cas, la idea de correcció està subjecta a situacions diverses i val la pena fer un recorregut breu de cada context.

El correcte com una qüestió objectiva

Si parlem de matemàtiques, de ciència o de qualsevol dimensió objectiva de la realitat, és factible delimitar què és correcte o no. El coneixement rigorós presenta generalment un criteri de veritat i, per tant, té sentit establir la veracitat d'una afirmació o el contrari.

El correcte com un assumpte discutible

No sempre hi ha una frontera clara entre allò correcte i allò incorrecte i és força freqüent que sigui una qüestió interpretable. Pensem en un partit de futbol en què l‟àrbitre pren una decisió discutible o un dilema personal que ens obliga a decidir per un camí o per un altre. En tots dos casos, la correcció de la decisió és un assumpte opinable.

Evolució de la idea de correcció

Els hàbits socials han anat canviant al llarg del temps. Fa 100 anys si una dona passejava pel carrer amb pantalons, conduïa un vehicle o practicava un esport es considerava que aquestes conductes eren irregulars i inadequades per al sexe femení i, conseqüentment, eren titllades d'incorrectes. El més curiós de l'evolució del binomi correcte-incorrecte és que també afecta qüestions objectives i científiques (una nova llei suposa que l'anterior és incorrecta i el mateix passa amb les noves teories o paradigmes científics).

El correcte i el comportament social

Si un individu té per costum respectar les normes socials d'educació i alhora és amable, cortès i discret, és molt probable que se'n digui que és una persona correcta. En aquest cas, es fa una valoració d'alguns aspectes formals externs, ja que vivim en societat i és lògic que jutgem els altres en funció d'una sèrie de pautes evidents. Així, no saludar el veí a la porta d'ascensor o no donar les gràcies quan ens han atès són conductes socials incorrectes.

Fotos: iStock - Mikolette / Pamela Moore

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found