general

definició de portafoli

Carpeta o maletí que organitza papers o elements de treball

Un portafoli, també anomenat portafolis, és una carpeta, maletí o cartera, generalment, de mà que s'empra per guardar i transportar documents, llibres o qualsevol altre objecte que es vulgui, encara que les dues categories esmentades solen ser les que més es guarden allà.

A més, es tracta d'un accessori de moda que utilitzen amb més freqüència els treballadors d'oficina.

Els oficinistes solen traslladar a través del portafoli els seus papers de treball més importants i així és possible tenir-los a l'oficina ia la casa, si és que vol acabar alguna feina o seguir algun tema des de casa seva; també ocupen un lloc preferencial als portafolis els dispositius electrònics com ser: cel·lular, ordinador portàtil, tablet, entre altres.

Si bé no podem reduir l'ús del portafolis a una professió en especial, cal dir que hi ha professionals que solen fer un ús més gran d'aquest accessori, tal és el cas dels advocats i comptadors. La raó d'aquesta situació la trobem en el fet que són professionals que treballen moltíssim amb papers i aleshores han de comptar amb un element còmode i de trasllat senzill dels mateixos.

Portafoli d'inversions: actius financers en què s'inverteix

D'altra banda, el terme també és emprat amb recurrència a l'àmbit financer, un portafoli d'inversions és el conjunt d'actius financers (béns tangibles i intangibles d'una empresa) en què s'inverteix. Comunament, aquest està integrat per un mix d'instruments de renda fixa i de renda variable de manera tal de poder equilibrar el risc que es pugui succeir. Segons indiquen els experts en la matèria, una bona i equitativa distribució al portafoli d'inversions farà repartir el risc esmentat en diferents instruments financers com: accions, dipòsits a termini fix, diners en efectiu, bons, monedes internacionals, fons mutus, béns arrels, entre els més recurrents. A aquesta situació se la coneix al món de les finances com diversificar el dossier d'inversions.

Aquells instruments classificats com de renda fixa asseguren un retorn fix a l'hora de la inversió però amb una rendibilitat molt menor que la que pugui representar un de renda variable, que si bé no assegura un retorn inicial, en el futur, sí que pot reportar retorns molt més importants que els de renda fixa.

La Teoria Moderna del Portafoli és la teoria d'inversió que justament s'ocupa d'aquesta qüestió que esmentem, de maximitzar el retorn i minimitzar el risc mitjançant una selecció acurada de components.

Ús en educació

Per la seva banda, un dossier d'aula resulta ser el conjunt d'evidències de tota mena que per una banda permetran al docent i de l'altra, a l'alumne, reflexionar sobre el procés daprenentatge. És una de les maneres més clares a l'hora de l'avaluació dels processos, perquè a l'alumne serveix per controlar el seu aprenentatge i al professor per prendre mesures respecte del procés; introduir canvis si és que es perceben anomalies o bé seguir pel mateix camí si, per contra, els resultats són òptims.

Compendi d'obres i treballs en què un professional o artista mostra la seva performance

I l'altra referència que admet el terme és per denominar la sèrie d'obres o treballs que un professional presenta quan postula per a un lloc laboral vacant, o si no n'hi ha per oferir-li la seva performance professional a un individu que no coneix la seva trajectòria. Els artistes plàstics, dissenyadors gràfics, fotògrafs, entre d'altres, solen utilitzar molt el portafoli per presentar les seves creacions més importants i que demostren el seu perfil laboral i també per aconseguir feina.

En l'actualitat i gràcies a les bondats que ens ofereix internet, la majoria d'aquests professionals compten amb portafolis virtuals als quals es pot accedir només fent un clic.

Donada la importància del portafoli en aquest context hem de dir que hi ha algunes claus per confeccionar un portafoli eficient i exitós, entre les quals hi ha: demostrar acabadament el perfil de l'artista a través de treballs seleccionats que justament mostrin els seus senyals distintius; no excedir-se a la mostra de treballs encara que siguin bons; sempre mostrar allò que ens diferencia dels col·legues o competència.