ciència

definició de psicologia científica

La psicologia és una ciència destudi molt important per a lésser humà ja que aquesta branca del coneixement reflexiona en funció de diferent metodologia sobre lésser humà en relació amb els seus comportaments. La psicologia científica pretén dotar aquesta branca del saber de l'objectivitat que té la ciència experimental en oposició a altres sabers més especulatius com ara la filosofia.

Psicologia Científica s'enfoca a resoldre el perquè de les coses

La psicologia científica busca una connexió constant entre el pla anímic i l'àmbit físic perquè el cos i la ment interactuen d'una forma constant. La psicologia científica analitza el perquè de les coses, és a dir, investiga la causa al més pur estil científic marcat per la relació de causa i efecte. La psicologia científica té un gran pes en l‟avenç de la recerca empírica dels processos mentals.

L'origen de la psicologia científica

Un referent en la història de la psicologia científica és Wilhelm Wundt qui va crear el primer laboratori de psicologia científica, un entorn de treball que va suposar un punt d'inflexió important a la ciència ja que aquest investigador va dur a terme, a través de l'observació i la deducció dels fets, anàlisi, investigacions i estudis amb l'objectiu de tenir una millor comprensió de l'ésser humà.

Wunt està considerat com el pare del estructuralisme. La psicologia científica es defineix a si mateixa pel seu mètode científic com a criteri màxim de veritat i progrés. La reflexió especulativa queda considerada en un segon pla. Un punt en què coincideix també amb la psicologia experimental que també valora el poder de la ciència com a referent de veritat.

Wunt aporta el seu saber a la història de la psicologia gràcies a la seva tasca àrdua i al seu treball constant. Aquest científic estudia els processos conscients, cosa que considera com a experiència immediata. La psicologia científica és una ciència perquè valora per sobre de tot el valor de l'objectivitat en tant que és una ciència que pot aportar dades mesurables i quantificables.

Elements externs i interns que es creuen i comuniquen

La complexitat de l'ésser humà ve marcada per comportaments externs que es poden observar i són reflex d'una intenció interior de la ment i de la voluntat. La connexió entre allò intern i allò extern és constant. D'altra banda, el llenguatge també és una eina molt positiva per poder conèixer millor un altre ésser humà.

Qualsevol psicòleg científic aborda els comportaments humans amb la mateixa metodologia que un científic experimental.