general

definició de documentació

Truquem al nostre idioma documentació al coneixement que es disposa d'un tema gràcies a la informació que se n'ha percebut.

Coneixement que es disposa sobre un tema gràcies a la informació reunida sobre el tema

L'informe sobre la inseguretat l'acabem dissabte després de rebre la documentació de les forces de seguretat amb les darreres estadístiques dels delictes comesos durant el darrer mes.”

Cal destacar que la documentació que es reuneix, per exemple fer un informe, consisteix d'una sèrie de documents que el que contenen és bàsicament informació detallada de l'assumpte que s'investiga.

Aleshores, el contingut dels documents, normalment dades, números, gràfics, entre d'altres, permetran a qui els manipulen o elaboren la demostració de fenòmens o de notícies, o per contra, la seva desmentida.

La major part de les vegades, aquelles qüestions que disposen d'una documentació concreta que les acredita o desmenteix de manera contundent gaudiran d'una credibilitat més gran.

El sinònim més estès que s'empra per a aquest sentit del terme és el de informe, que justament implica aquell conjunt de dades sobre alguna cosa o algú.

Documents legals i oficials que permeten identificació personal o acrediten un fet

I per altra banda, la paraula documentació designa al document o una sèrie de documents, que normalment disposen d'una consideració oficial, i que aleshores permeten i faciliten la identificació personal o bé acrediten alguna qüestió.

Sense la documentació corresponent no podràs treure el nen del país.”

Un dels sinònims més populars per a aquest terme és el de document d'identitat.

En aquest document es consignen totes les dades personals més importants per identificar una persona: nom i cognom complets, data de naixement, estat civil i adreça ia més a més disposa d'una fotografia actual que facilita la identificació visual de la persona.

Aquests documents didentitat són emesos per una autoritat nacional competent en aquest sentit.

La importància del document didentitat. Característiques

Cada cop que un individu ha de fer un tràmit, davant alguna empresa o organisme públic, quan vol sortir del seu país, o bé vol acreditar la seva identitat, ha de presentar aquesta documentació.

La major part dels països del món expedeixen als ciutadans nadius i als que ho sol·licitin perquè s'han radicat, un document d'identitat on es consignen les dades essencials que identifiquen una persona i que hem esmentat línies a dalt.

En països com la República Argentina, per exemple, el DNI com se l'anomena popularment, és un document que no en pot ser reemplaçat per cap altre a l'hora de ser identificat per una autoritat o per exercir el dret al vot.

És indispensable per poder concretar el dret de votar comptar amb un document didentitat vàlid, ja que els padrons estan confeccionats a partir daquests documents.

D'altra banda, aquest DNI és sol·licitat per efectuar tràmits públics i privats, així com per treballar de manera legal.

En els darrers anys i gràcies als avenços que hi ha hagut en matèria tecnològica, els DNI, han canviat els seus formats tradicionals de llibretes per passar a convertir-se en targetes, com les de crèdit i dèbit, les quals compten amb importants condicions de seguretat que impedeix la seva falsificació per exemple.

Tant la signatura com la impressió del polze, dos senyals distintius d'una persona, ara, són preses amb diverses tecnologies, deixant de banda les clàssiques i obsoletes pràctiques de signatura amb llapis en paper i tinta, respectivament.

Per això és imprescindible que les persones, especialment els adults, sempre surtin al carrer amb el seu DNI, no només perquè si realitzen algun pagament amb targeta els ho demanaran per corroborar la identitat sinó també per si sorgeix algun inconvincent i les autoritats necessiten identificar-lo legalment.

Quan el DNI es perd o és robat s'ha de denunciar immediatament la situació a les autoritats policials perquè es neutralitzi aquest document i se n'haurà de gestionar un de nou.

Quan un nen neix, els seus pares deuen a la brevetat gestionar-li un DNI davant l'autoritat del registre civil.

Quan una persona està fora del seu país, el document que us demanaran per identificar-vos a qualsevol lloc serà el passaport, que per descomptat ha d'estar expedit per una autoritat competent del seu país, en cas contrari no serà pres com a vàlid i pot generar problemes legals a la persona.