comunicació

definició d'adjectiu possessiu

Els adjectius són aquells elements gramaticals la funció dels quals és atribuir diverses propietats i característiques als substantius que acompanyen en una oració o frase. Tradicionalment completen o limiten el significat d'un substantiu i, per cas, és que resulten ser un component gramatical rellevant a instàncies de l'expressió.

Són molts els tipus d'adjectius que disposa el nostre idioma, mentre que en aquesta ressenya ens ocuparem dels adjectius possessius.

El terme possessiu en la nostra llengua s'empra per designar-ho tot allò referent o vinculat amb la possessió, paraula que fem servir per parlar de la tinença d'alguna cosa. Aleshores, prenent com a punt de referència aquesta definició, l'adjectiu possessiu és aquell que s'encarrega de marcar la possessió o la pertinença en relació amb el substantiu que afecta.

Aleshores, quan en una xerrada volem indicar que alguna cosa és de la nostra possessió o propietat s'utilitzarà aquest tipus d'adjectiu per manifestar-ho. Aquesta interlocutòria és meva. Els meus llibres són els que es troben a la dreta de la biblioteca.

Ja des de les nostres primeres comunicacions parlades quan som nens comencem a fer servir aquest tipus d'adjectiu per precisament adonar de la possessió de les coses que ens envolten o que ens pertanyen.

Val a dir que el to que se li atribueixi també incidirà a marcar una possessió sobre alguna cosa o algú encara més fort que la que per expressa aquest adjectiu.

Ara bé, ens podrem trobar amb dos tipus d'adjectius possessius, per una banda, els adjectius possessius àtons o febles, la principal característica del qual és que es col·locaran davant del substantiu que escorten. Integren aquest grup els adjectius següents: el meu/els meus, el teu/els teus, la seva/els seus, el nostre/la nostra, el vostre/la vostra, el vostre/el vostre.

I per altra banda ens trobem amb els adjectius tònics o forts, que es disposen darrere del substantiu, per això se'ls reconeix, ia més perquè saben marcar, indicar, més èmfasi respecte dels anteriors. Els adjectius són: meu/a, teu/a, seu/a, el nostre/a, el vostre/ai les variants en plural.

Respecte del gènere i el nombre que assumeixen direm que quan l'adjectiu va davant del substantiu sempre disposarà el mateix número que el substantiu que afecta. Mentrestant, si se'l col·loca darrere coincidirà en nombre i també en gènere.