comunicació

definició d'anècdota

Una anècdota és un relat breu d'un fet curiós o divertit.

Generalment l'anècdota està basada en fets reals que succeeixen en llocs reals i que impliquen persones que existeixen realment. “Les anècdotes que explica la meva tia de la seva joventut són realment increïbles i summament divertides. Una volta ens va explicar que fa uns quants anys quan es va casar una amiga i ella va ser el seu testimoni va haver de sostenir el nuvi que es va desmaiar just quan estava a punt de donar el sí vull.”

Característiques

L'anècdota sempre explica successos que ostenten interès o criden l'atenció per la seva singularitat, i gairebé sempre n'és el protagonista qui les narra després de viure-les. Si bé l'humor és l'estrella de les anècdotes, ja que per descomptat les gracioses són les que s'escolten i agraden més, també poden abordar fets tràgics o de terror.

La missió d'una anècdota és la transmissió d'un succés que es va viure i és potestat de qui narra saber-li aportar una quota especial de realitat i emoció per despertar en els altres, en els qui la senten, empatia.

Cal destacar que si bé qualsevol persona pot protagonitzar i comptar anècdotes, hi ha individus que ostenten una disposició especial per fer-ho, com passa amb els acudits i l'humor, els saben explicar d'una manera tan entretinguda que per cas saben captar una millor empatia, que aquells que no presenten aquesta inclinació natural.

Ara bé, per fer d'una anècdota un fet singular cal seguir una sèrie de paràmetres o trucs que ajudin en aquest impacte que es busca moltes vegades a l'hora de transmetre una…

Per exemple, generar suspens és una excel·lent alternativa, perquè és clar, quan es genera a l'espectador ganxo, se li anticipen de poc els successos, aconseguirem enganxar-lo de poc i cada vegada més en la història, i així es quedarà escoltant fins al final.

També és molt important mantenir un ordre coherent a l'hora de relatar l'anècdota, això suma no només a l'atenció sinó també a la comprensió.

L'estructura de l'anècdota és símil a la de qualsevol altre relat: introducció, nus i desenllaç. A la introducció s'introduiran els fets esdevinguts, de manera ràpida, al nus es presenta el conflicte central que mou i representa la tensió de la història i finalment al desenllaç es comptarà com es va resoldre el conflicte o tema, o que va acabar succeint al final.

De tota manera, és possible que aquesta anècdota que va sorgir de fets, persones i llocs reals, amb el pas del temps i del boca a boca pateixi algunes modificacions que acaben exagerant el que va passar.

Aplicacions

Si bé en la majoria dels casos, les anècdotes disposen de moltíssim humor per se, no són acudits, o sigui, tenen una missió de divertir, de despertar el riure en qui les rep, però tenen altres motivacions com ser: expressar una realitat general, deixar en evidència el tret particular duna persona i el funcionament duna determinada institució.

D'altra banda, l'anècdota és sovint usada per graficar o explicar una situació a algú, perquè d'aquesta manera més amena es creu que ho comprendrà i assimilarà millor.

Per això és que es diu que l'anècdota es troba més a prop de la paràbola que de la faula (composició en vers de la qual s'extreu un ensenyament útil o moral).

Recordem que la paràbola és una forma literària que implica un relat figurat, el qual, per analogia o semblança, deriva en un ensenyament relatiu a un tema que no és l'explícit, és a dir, es tracta d'un relat carregat de simbolismes; els evangelis cristians disposen de moltíssimes paràboles.

Fet poc important

I l'altre ús del terme permet designar el succés irrellevant i sense importància. “Que avui Joan no hagi vingut a la classe és una anècdota perquè mai no falta.”