general

definició d'acord

El terme acord disposa d'un ús recurrent en la nostra llengua i que en gairebé totes les seves referències implica la conformitat o el tracte a què arriben diverses persones o parts respecte d'un assumpte. Aquesta aprovació implicarà una situació harmònica entre les parts, una vegada se subscrigui aquest acord. Generalment l'acord el que fa és acostar posicions que es trobaven distants.

Tracte que tanquen diverses parts sobre un tema i que els permet actuar en conjunt per resoldre'l

En tots els àmbits de la vida en què interactuem cal fer acords, a la família, a l'escola, a la feina, i per descomptat també existeixen en altres nivells com la política nacional i internacional d'un estat.

És habitual que es faci servir el concepte com a sinònims de tracte i de pacte

Un dels usos més estesos diu que l'acord és aquella resolució que prenen una o més parts en relació amb un tema puntual. L'acord sempre implica la decisió comuna d'aquestes parts, ja que no significa la imposició d'una a l'altra sinó, per contra, la trobada d'allò que les reuneix a totes dues.

Pot estar formalitzat davant la llei o ser informal, però sempre ho hem de respectar per no rebre una sanció legal o moral

L'acord pot prendre lloc d'una manera formal, a través de les lleis, contractes, i paràmetres legals, així com també de manera informal, com quan succeeix a la vida quotidiana, en què per exemple dues o més parts convenen de mutu acord complir un assumpte però sense que hi hagi una norma o paper per escrit, només n'hi ha prou amb el compromís oral; per descomptat el mateix per la manera com es produeix no requereix l'assistència de professionals del dret per ser establert com sí que passa en el cas anterior.

Un cas per exemplificar-lo podria ser l'acord de veïns per treure les escombraries a una hora determinada i així no complicar la brutícia de l'edifici.

L'acord pot ser entès com un punt de trobada entre les parts que prenen lloc a l'acte. Si bé normalment l'acord es fa entre persones, també es pot dur a terme entre entitats, institucions, països o regions que representen diversos interessos.

A diferència d'altres tipus de tractats, l'acord sempre suposa que les dues parts estan justament d'acord amb el que es planteja. En alguns casos, l'acord pot ser més beneficiós per a una de les dues o més parts, però el fet que les que en surten perjudicades estiguin d'acord és el que li dóna entitat.

Quan l'acord pren lloc de manera escrita ia través dels paràmetres legals, és més difícil desfer-ho i no respectar-ho.

En cert sentit, aquest tipus dacord pot ser entès com un contracte que ha de ser respectat per les parts signants de qualsevol manera sota pena dalgun tipus de càstig o sanció en el cas de no fer-ho.

Tot i això, quan parlem d'acords que s'estableixen de manera informal i sense recórrer a professionals legals perquè la situació no ho merita (per exemple quan s'acorda en una família qui renta els plats quin dia), és molt més fàcil desfer aquest acord, no complir-lo, tant per armar-ne un de nou com per directament no respectar-lo. En aquest tipus d'acord, el que val és la paraula i l'honor d'una persona en el compromís per complir-lo, com assenyalàvem línies a dalt.

Acords bilaterals

En cas que l'acord sigui entre països, es parla en termes d'acord bilateral. Pel que fa a una qüestió concreta inherent als plànols econòmic, polític, cultural, laboral, entre d'altres, s'arriba a un consens. Després, aquest es plasmarà en un document vinculant que li donarà validesa, una durada i indicarà les obligacions i els deures que suposa. I gairebé sempre reporta un benefici a les parts que el subscriuen.

D'acord: conformitat que es dóna a alguna cosa o adhesió a una opinió

Hi ha una frase molt popular que conté aquest terme: d'acord, i que normalment la fem servir per expressar conformitat en alguna cosa: “estic d'acord amb el vestit que vas triar per a aquesta ocasió”. Així mateix la fem servir quan volem expressar que adherim a una altra opinió.

Reunió governamental, consell de ministres o nomenament del Senat

D'altra banda, el concepte disposa d'altres usos locals, en algunes regions de parla hispana.

Podeu designar aquella reunió d'una autoritat de govern amb els seus col·laboradors immediats en la qual es prenen decisions en conjunt sobre temes d'agenda.

També pot anomenar el consell de ministres o la confirmació d'un nomenament per part del poder legislatiu. “Hi va haver acord al Senat i es van nomenar dos nous jutges de la Cort Suprema de Justícia”.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found