Als circuits neuronals del cervell humà es produeix un dels fenòmens més complexos i fascinants, el pensament. Implica algun tipus d'operació mental específica, com ara imaginar, calcular, memoritzar o decidir.
El fet de pensar està relacionat amb lactivitat cerebral i amb el llenguatge
Sense adonar-nos gairebé estem d'una manera o altra pensant, fins i tot quan diem que no pensem en res. Tot i això, la ciència no té una explicació definitiva sobre com ho fem. Això no vol dir que s'ignori tot allò relatiu al pensament.
Se sap que les neurones van teixint una xarxa de relacions a través de les sinapsis i aquest aspecte configura el fonament biològic d'allò que posteriorment es tradueix en idees. També sabem que el llenguatge i el pensament estan estretament units, fins al punt que alguns consideren que és impossible pensar sense paraules.
A partir de les paraules creem conceptes i aquests són la base del pensament. Si la nostra ment no creés conceptes que unifiquen la realitat, necessitaríem un nom per a cadascuna de les coses que hi ha i resultaria impossible comprendre la immensitat del món que ens envolta.
Enfocaments sobre una mateixa idea
Per a un neurobiòleg, l'estudi del pensament se centra en l'estructura cerebral i les seves funcions i els contactes entre les neurones a través dels neurotransmissors. El filòsof pot abordar el pensament a partir dels principis de la raó o bé entenent la ment com un full en blanc que es va escrivint a partir de lexperiència.
El psicòleg pot concebre el pensament humà des de diferents postures: per avaluar la intel·ligència d'un individu, per comprendre'n l'estat emocional o per establir estratègies de tipus terapèutic. Per a l'home corrent, el pensament és una cosa que es dóna per fet, ja que es limita a pensar en coses i no necessita cap teoria sobre el pensament.
Diferents modalitats
El pensament crític és bàsicament una actitud intel·lectual. Mitjançant aquesta actitud, no ens limitem a conèixer alguna cosa, sinó que intentem analitzar i avaluar les idees més enllà de la seva aparença inicial.
El “concret” se centra en allò particular, mentre que el pensament abstracte crea generalitats i capta la realitat en la seva complexitat.
El “màgic” és aquell en què es creen idees i raonaments de tipus sobrenatural i al marge de les explicacions estrictament racionals.
L'inconscient trenca les regles de la lògica i del sentit comú i constitueix tot un misteri per a l'ésser humà.
