Diverses llengües coexisteixen en un mateix àmbit
Es designa amb el terme de Multilingüisme aquell fenomen suscitat arran de l'ús de diversos idiomes en un context determinat, és a dir, diverses llengües coexisteixen en un mateix àmbit i un mateix nivell. Una persona o una comunitat poden ser multilingües podent expressar-se per cas a través de més d'un idioma.
Londres, una fidel exponent del multilingüisme
Per exemple, el Regne Unit és un dels tants països que presenta entre les seves característiques fonamentals aquesta qüestió, ja que la seva constitució està escrita en l'idioma Llatí, després, l'idioma oficial que s'hi parla i ensenya és l'anglès, però també com conseqüència de la gran afluència d'immigració que rep, especialment en centres neuràlgics de la seva geografia com la cosmopolita ciutat de Londres, també es parlen altres idiomes com l'espanyol, francès, àrab, xinès, japonès, entre d'altres. Aleshores, ens trobem amb un lloc geogràfic que és capaç de contenir molts idiomes, diverses maneres d'expressió, justament perquè allotja en els seus límits persones que provenen de diverses parts del món.
Enriqueix les comunitats
Sense cap dubte, el multilingüisme enriqueix una comunitat perquè la fa oberta i no tancada en si mateixa i entorn dels seus usos i costums.
Mentrestant, es podria dir a més que a aquesta instància, amb la increïble i fabulosa globalització que fa possible que les persones estiguin vivint avui en un continent i demà en un altre, el multilingüisme resulta ser una qüestió important i evident a diversos llocs del món i que ha de ser tinguda en compte també com a projecte, com a conseqüència d'aquests moviments poblacionals que hi ha. Perquè els idiomes si bé són un reflex de la diversitat de cultures i identitats, també són aquells que ens permeten entendre'ns; per això, fomentar el multilingüisme en les condicions actuals del món realment seria un encert polític.
Les persones que parlen i comprenen diversos idiomes, a més del propi, està provat que no només tindran millors possibilitats laborals, sinó que a més s'integren millor a les societats per les quals van passant, si és que el dia de demà la vida els col·loca a la situació d'haver de viure a un altre país.
Necessària col·laboració de l'estat
Però és clar, tota acció en aquest sentit demana una col·laboració de l'estat, que fomenti en els seus habitants l'aprenentatge d'altres llengües a més de l'originària i el reglament clar està per fer-ho efectiu.
Aquesta postura clarament integradora obrirà als seus ciutadans les portes d'altres llocs del món quan sigui necessari.
Ara bé, hem de dir que això no és senzill d'instal·lar perquè moltes vegades no hi ha decisió política de fer-ho perquè es creu que així s'estarien devaluant els propis usos i costums i la comunitat podria molestar-lo.
Per descomptat que res d'això no és així si es té clar qui s'és i es respecta l'ésser nacional, de totes maneres, hi ha moltes nacions que encara avui no s'animen a fer el gran pas en aquest sentit.
Altres llengües guanyen terreny a l'anglès
Des de fa unes dècades, si un viu en un país de parla hispana, a l'escola, s'ensenyava com a idioma forà l'anglès, perquè se'l considera la llengua del discurs internacional per excel·lència. Per descomptat que aquesta rellevància no la va perdre ni de bon tros però hem de dir que en els últims anys com a conseqüència que altres nacions van aconseguir un enorme enlairament pel que fa a oportunitats, s'han començat a estudiar altres llengües com el japonès, l'espanyol, el xinès, el francès i el portuguès.
