Al final de osmosi ho fem servir en la nostra llengua en dos sentits. D'una banda per designar a instàncies de la Física a aquell fenomen que implica el pas mutu de líquids que ostenten diversa densitat a través d'una membrana que és semipermeable i que els separa. Val a dir que la membrana disposa de porus de dimensió molecular, és a dir, són realment petits i per cas només podran travessar la membrana aquelles molècules més noies i per contra no ho podran fer les més grans.
En tant és important destacar que aquest procés ostenta una gran rellevància fisiològica a les cèl·lules dels humans i dels animals.
En el cas dels éssers vius, el moviment de l'aigua a través de la membrana pot provocar que algunes cèl·lules s'arruguin per la pèrdua considerable d'aigua, o si no s'inflen, en alguns casos extrems fins al punt de rebent, també a causa de la presència excessiva d'aigua. Mentrestant, per evitar les dues situacions que òbviament generen dolentíssimes conseqüències per a les cèl·lules, disposen d'un mecanisme que els permet expulsar aigua.
Hi ha dos tipus d'osmosi que entre ells es diferencien substancialment. D'una banda la osmosi directa que consisteix en un procés natural que es produeix a totes les cèl·lules vivents i que dóna com a resultat l'extracció d'aigua pura del medi ambient natural.
I pel costat oposat hi ha la osmosi inversa que es diferencia de l'anterior perquè no és un fenomen natural com la precedent sinó que és la conseqüència d'un procés creat per l'home i que consisteix a invertir allò que es produeix naturalment a l'osmosi directa, o sigui, la seva finalitat és l'obtenció daigua pura des dun punt daigua salada o aigua impura.
Aquesta membrana semipermeable serà clau en aquest procés. Hi ha diversos exemples d'osmosi inversa, els més coneguts són els que s'empra per concentrar el sèrum del formatge, o el que remou l'alcohol de la cervesa.
I per altra banda, en el llenguatge col·loquial la paraula s'usa per a parlar o adonar de la influència recíproca que hi ha entre dues persones per exemple.