La paraula atleta prové del grec athletes i alhora del terme aethos, que significa esforç. Atenent el seu origen etimològic, un atleta és qui competeix amb esforç per un premi. Al marge de la seva etimologia, una atleta és qui fa alguna disciplina de l'esport de l'atletisme.
En els darrers anys, la paraula atleta ha incorporat nous significats, com ara runner o corredor popular, dos termes vàlids en el llenguatge col·loquial però clarament imprecisos.
A la Grècia Antiga
Com moltes altres activitats, l'atletisme va sorgir a l'antiguitat en la civilització grega. L'atleta era el participant en unes competicions esportives que es feien periòdicament: els Jocs Olímpics, els Jocs Pítics o els Jocs Ístmics, entre d'altres competicions.
El requisit principal per ser reconegut com a atleta era ser ciutadà grec amb plens drets i superar unes proves imposades pels jutges de l'organització. Així mateix, l'esportista havia d'acreditar un període suficient d'entrenament i, finalment, fer un jurament davant de l'estàtua de Zeus abans de la competició.
L'atleta grec feia curses de curta i llarga distància, llançament de disc i de javelina i un salt semblant al de la longitud actual, però també competia en lluita, boxa i curses de carros amb cavalls. En el cas dels campions olímpics rebien com a premi una corona de llorer i, el més important, eren considerats herois nacionals.
Als nostres dies: Un atleta, professional o amateur, es dedica normalment a una modalitat de l'atletisme dins del grup de les curses, els salts o els llançaments
El lloc on s'efectuen les competicions pot variar, ja que algunes es realitzen a l'aire lliure en una pista de 4o metres, altres sota sostre en una pista de menors dimensions i el cros és l'única prova que es realitza en un espai obert diferent de la pista convencional (per aquest motiu en anglès americà l'atletisme és conegut com a track and field, és a dir, pista i camp).
L'atleta professional rep una remuneració per la seva activitat i normalment es dedica a entrenar de manera exclusiva per fer front a les diferents competicions, mentre que l'atleta amateur s'exercita i competeix per pura afició i sense rebre cap diners a canvi.
Les trampes a l'atletisme
En els antics jocs de Grècia ja es van donar casos de tramposos i quan això succeïa els atletes eren castigats amb una multa severa i amb els diners recaptats s'erigia una estàtua a la base de la qual s'inscrivia el nom de l'atleta infractor. Els paranys de llavors es basaven generalment en el suborn d'altres competidors i no tenien relació amb les condicions físiques dels atletes.
Actualment el principal parany que adultera la competició és el dopatge, l'ús de les substàncies prohibides que potencia la vitalitat i el rendiment de l'esportista. Si un atleta es dopa introdueix una variable que deteriora la seva essència, ja que es converteix en algú que competeix amb esforç (i amb paranys) per aconseguir un premi.
Fotos: Fotolia - Konstantin Yuganov / GraphicsRF
