La cicatrització és un procés imprescindible per al tancament de les ferides. Per anys aquest ha estat un tema de gran importància per als cirurgians ja que moltes vegades, i malgrat fer-se les cures adequades, les ferides poden adquirir un aspecte elevat o enfonsat que les fan més visibles.
Aquestes variants en la reparació de les ferides es relacionen amb falles en la producció del col·lagen. Aquesta proteïna constitueix un dels principals components de la pell i és produïda per unes cèl·lules anomenades fibroblasts durant els processos de reparació.
Cicatriu atròfica
Correspon al desenvolupament d'un escàs teixit cicatricial que fa que la ferida tingui un aspecte enfonsat en relació amb la pell circumdant. Les cicatrius elevades poden tornar-se atròfiques com a conseqüència del tractament amb esteroides per millorar-ne l'aspecte estètic.
Cicatriu hipertròfica
Consisteix en una cicatriu elevada, generalment de to més fosc al de la pell local o de color vermellós, que a més s'acompanya de picor.
En aquest tipus de lesions, la proliferació del teixit va més enllà de la superfície de la pell. La seva aparició es relaciona amb factors com ara la tensió sobre la ferida i comença a manifestar-se des de les primeres etapes de reparació de la lesió.
Queloide
Són cicatrius elevades amb color vermellós o porpra degudes a un excés en la formació de noves fibres. Aquestes lesions no es relacionen amb factors com la tensió sobre les ferides i poden aparèixer fins i tot diversos mesos després que va passar la lesió.
La diferència entre una cicatriu hipertròfica i un queloide rau en què aquest últim va més enllà dels límits de la ferida, podent estendre's a la pell sana circumdant. Quan es troben a prop de les articulacions, la fibrosi de la pell pot ocasionar limitació per dur a terme els moviments articulars.
Factors de risc per desenvolupar cicatrius elevades
Diversos estudis han confirmat que aquestes lesions són més comunes a les poblacions de pell fosca, com és el cas dels africans i llatins afrodescendents. Aquestes poblacions tenen fins a 20 vegades més risc de desenvolupar una cicatrització anormal de les ferides.
Altres factors de risc inclouen tenir menys de 30 anys, tenir antecedents de tendència a desenvolupar aquestes lesions entre els seus familiars o que les lesions s'ubiquin a nivell de les orelles, espatlles i al pit.
Tractament de les cicatrius
Les cicatrius hipertròfiques i els queloides poden millorar amb diverses intervencions, entra les que es troben:
- Aplicació de pressió local
- Evitar el frec cobrint-les amb bandes de silicona
- Injeccions locals a la cicatriu amb esteroides
- Aplicació de raigs làser
- Resecció amb cirurgia.
La cirurgia és útil per eliminar les cicatrius hipertròfiques. En el cas dels queloides el risc que aquests reapareguin després de la resecció pot arribar al 100%, per la qual cosa aquest mètode no s'utilitza, preferint l'ús de les teràpies locals ja descrites o tractaments més agressius com ara la radioteràpia o l'aplicació de medicaments amb efecte tòxic sobre les cèl·lules, com els usats a la quimioteràpia, dins la lesió.
Fotos: Fotolia - Arterich / Blackday
