social

definició de folklor

El folklor és el conjunt de tradicions, costums i cançons, entre d'altres, d'un poble, regió o país, és a dir, el folklor, també anomenat com folklore o folklore, és la expressió de la cultura d'un poble determinat i que per tant ho distingirà de la resta; la seva música, el seu ball, els seus contes, les seves llegendes, la seva història oral, els seus acudits, les seves supersticions, els seus costums, el seu art, i tot allò producte de les subcultures o grups socials que conviuen al poble.

El folklore o folklore és un terme que fa referència a la cultura popular i tradicional d'una regió, un poble o un país. És un concepte que inclou activitats molt diverses: cançons, llegendes, balls, artesania o celebracions.

En qualsevol de les seves manifestacions, el folklor permet comprendre la història d'un poble en un sentit vital i no en un sentit teòric. De fet, coneixent el folklor d'un lloc sabem com es vestia la gent, quines celebracions eren importants i com es divertien.

La paraula folklore és d'origen anglès, ja que ve del terme folk, que vol dir gent o poble i del vocable lore, que vol dir tradició o coneixement. Hi ha constància que el terme folklore va ser encunyat per primera vegada al segle XlX per un antiquari britànic (William John Thoms), que va utilitzar el nou concepte per referir-se a les antiguitats populars.

Criteris per referir-nos al folklor

Com que és un terme tan general és relativament habitual que s'utilitzi de manera imprecisa. En aquest sentit, cal subratllar que no tot el que és popular és folklòric. Els estudiosos del folklor estableixen una sèrie de criteris per referir-nos a aquestes manifestacions socials o culturals

- Es tracta d´un patrimoni compartit per un poble.

- Es transmet de manera oral de generació en generació.

- Té un caràcter anònim i normalment no hi ha un creador concret de la tradició folklòrica.

- La manifestació popular folklòrica sol tenir el seu origen en una funció social específica (per exemple, una celebració per festejar la fi de la collita).

- L'expressió folklòrica és un senyal d'identitat d'un col·lectiu i habitualment el seu origen es troba al món rural.

- Hi ha diferents formes i variants a lhora dexpressar un patrimoni folklòric.

Exemples significatius de folklor en el context llatinoamericà

- A Argentina se celebra des de principis de la dècada de 1960 el Festival Nacional de Folklor a la ciutat de Cosquín i està enfocat a la música folklòrica nacional.

- Als diferents estats de Mèxic trobem danses tradicionals (dansa dels cotxers, dels quetzals o de les plomes).

- A l'Equador el folklor està molt vinculat a la tradició religiosa, especialment a les verges i patrons de cada regió.

- A Xile anualment se celebra la Festa de la Tirana, una festivitat en què els treballadors de les mines realitzen balls com les antawaras, els xinesos o les diablades.

- Al Perú la festa de la Candelaria, que es realitza en honor a la Mare de Déu de la Candelaria, és una manifestació cultural amb components musicals, religiosos i dancístics.

Folklor viu, moribund i mort

No és fàcil que el folklor es mantingui viu, ja que la globalització i els mitjans de comunicació de masses van unificant les formes de cultura i entreteniment col·lectiu.

Diem que una manifestació folklòrica és viva quan està arrelada en una regió (se celebra periòdicament i té un elevat nombre de participants).

El folklor es converteix en moribund quan només és conegut per una part de la societat, normalment les persones grans que recorden les tradicions de la seva infància. Alguns col·lectius creen associacions culturals perquè el folcror en crisi pugui recuperar la seva esplendor.

Parlem d'un folklor mort quan ja ningú no ho practica i s'ha convertit en una relíquia del passat.

Fotos: iStock - KalypsoWorldPhotography / Global_Pics