ciència

definició d'electrodinàmica

A la vida quotidiana emprem diversos tipus d'aparells elèctrics, com ara el televisor, el microones, la planxa o l'assecador de cabells. Tots ells funcionen amb electricitat i la disciplina teòrica que n'estableix els principis fonamentals és l'electrodinàmica.

Bases de l'electrodinàmica

Entre tots els materials que hi ha, alguns tenen la capacitat de transportar l'electricitat i són coneguts com a materials conductors, mentre que aquells pels quals no és possible el pas de l'electricitat s'anomenen aïllants. Els metalls transmeten electricitat perquè tenen electrons lliures a la seva estructura interna i aquests permeten el moviment (tot fenomen electrodinàmic implica necessàriament un cert moviment d'electrons).

El moviment entre els electrons s'anomena corrent elèctric. Tot corrent elèctric passa en contra del camp elèctric existent dins un material determinat.

Si es produeix un moviment oposat a una força elèctrica, això vol dir que s'està fent un treball sobre alguna partícula

Les càrregues elèctriques que es mouen a través d'un conductor des d'un punt fins a l'altre produeixen una diferència de potencial entre tots dos punts com a conseqüència del camp elèctric que es genera. El camp elèctric exerceix una força anomenada feina i el seu mesurament es realitza al juliol.

Quan els electrons dels àtoms flueixen de manera conjunta a la mateixa direcció, es produeix l'electricitat. La quantitat d'electricitat que pot fluir per un fil durant un temps determinat s'anomena corrent elèctric i es mesura en amperes.

Quan l'electricitat flueix parlem d'electrodinàmica i quan roman estàtica la disciplina que estudia aquest tipus de fenomen és l'electrostàtica (la unitat de mesura de l'electrostàtica és el coulomb i el principi fonamental és la llei de Coulomb).

Orígens històrics

L'electricitat és una forma d'energia que es manifesta en tota mena de fenòmens naturals: en la formació de raigs durant les tempestes, els moviments dels músculs dels éssers vius o el contacte humà amb alguns teixits naturals. A petita escala, aquest tipus de fenòmens resulta invisible i difícil de detectar. El coneixement teòric dels fenòmens elèctrics es va iniciar a partir del segle XVlll amb les aportacions del francès Coulomb o el nord-americà Benjamí Franklin.

De la teoria es va passar a la pràctica i en pocs anys l'italià Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica i Thomas Alva Edison la bombeta incandescent.

Mentre que Coulomb és considerat com el pare de l'electrostàtica, André-Marie Ampère, Michael Faraday i James Clerk van ser els precursors de l'electrodinàmica i de l'electromagnetisme.

Foto: Fotolia - Rook76

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found