general

definició d'audaç

El terme audaç és aquell que fem servir per indicar que alguna cosa o algú es mostren i destaquen per la seva valentia, gosadia i llanço en el seu accionar o manera de ser. Qui és audaç, no presenta objeccions a l'hora d'actuar i aconseguir allò que el mou, és a dir, l'audaç mai no claudica en els seus propòsits si és que de sobte se li presenten una sèrie de complicacions, sinó molt al contrari, s'arrisca més i més per finalment guanyar la seva aposta. A més, disposa a tot moment la clara idea d'anar endavant, encara albirant davant de la seva meta un precipici.

Mentrestant, qui és audaç ho és perquè disposa d'audàcia, tal com es designa a la qualitat que s'ocupa d'envair la persona amb atreviment, gosadia i desimboltura en actuar, comportar-se.

Val aclarir també que a l'audàcia en moltes situacions la separa una molt prima línia d'allò imprudent i aleshores, si se segueix endavant en l'acció tot i no ser recomanable es pot provocar com a consegüent algunes accions que no tenen res a veure amb el que és sensat i assenyat i ocasionar greus danys. O sigui, practicar paracaigudisme amb totes les mesures de seguretat del cas serà una audàcia, però, fer-ho sense el paracaigudes, sens dubte, implica una irresponsabilitat i no té res a veure amb l'audàcia sinó més aviat amb l'insensat.

Aleshores, la raó, serà fonamental a l'hora de moderar l'audàcia que algú presenti i per descomptat en allò inherent a guiar-lo cap a la consecució dels seus objectius sí, però sempre en el marc de la responsabilitat.

Cal destacar, d'altra banda, que l'audàcia pot ser part integrant de les característiques sortints de la personalitat d'algú, o bé presentar-se davant d'una determinada situació que la desencadena per poder aprofitar-la així i arribar a la fi proposada, encara que, una vegada resolta la qüestió l'audàcia es desinfla fins a desaparèixer de la personalitat.