social

definició de psicologia

La psicologia és la ciència que s'ocupa tant teòricament com pràcticament a l'estudi dels aspectes biològics, socials i culturals del comportament humà, tant a nivell social com individual, així com també del funcionament i desenvolupament de la ment humana.

La psicologia el que fa bàsicament és estudiar directament els individus, encara que també sol utilitzar alguns animals de laboratori per als estudis, els comportaments dels quals són en alguns casos equivalents als dels éssers humans, i centra la seva atenció en com senten, pensen, es adapten al medi en què viuen i en com aquest també els defineix, per després, totes les conclusions producte d'aquesta anàlisi i observació directa, bolcar-les en teories que serviran de guia per conèixer, explicar i fins i tot fins i tot predir accions futures.

Des de fa alguns anys, la consulta a psicòlegs o terapeutes s'ha convertit en un habituat: alguns per problemes d'estrès entre treball/família i altres tipus de relacions, molts també per problemes derivats de la vida laboral, com ho pot ser el desgast de parelles, o també molts assisteixen a teràpies psicològiques com a forma de desteixir el passat, conèixer els seus traumes i pors, per poder manejar-los, vèncer-los i enfortir la seva personalitat de cara a nous projectes o desafiaments a la vida, ja siguin acadèmics, laborals, sentimentals, entre d'altres.

Com que l'univers del comportament i la ment humanes és tan ampli i vast, és que la psicologia es troba dividida en diverses branques que s'ocuparan de cadascun d'aquests, així trobarem la que s'ocupa de l'aprenentatge, l'evolutiva o del desenvolupament, la psicologia de l'anormalitat, de l'art, de la personalitat, l'aplicada, la clínica, educativa, infantojuvenil, laboral, comunitària, d'emergència i forense.

En molts àmbits de la vida quotidiana, com poden ser els establiments educatius o empreses, es pot trobar que dins l'staff institucional compten amb psicòlegs. A les escoles, són freqüents aquest tipus de professionals per abordar les problemàtiques del nen, generalment en relació amb el seu àmbit familiar que impedeixen moltes vegades l'avenç o l'èxit d'aquest en els processos d'aprenentatge. En el cas d'àmbits laborals, solen incorporar-se professionals de la psicologia com a sosteniment als empleats en relació amb problemàtiques d'estrès o resolució de situacions conflictives, a més d'intervenir en els processos de selecció de nou personal, on a través de diversos tests o avaluacions es poden determinar les actituds i la personalitat del candidat, ia partir d'això, determinar quines condicions positives, i quines negatives, té en relació amb el possible futur lloc de treball.

Si bé avui en dia és necessari i un pas obligat per dedicar-se a la psicologia l'estudi i l'aprovació de la carrera universitària que a la majoria dels països es coneix com a llicenciatura en psicologia, en el passat, molts dels grans mestres de la disciplina no provenien d'una universitat en psicologia, al contrari, sinó que venien d'àmbits com la física, la medicina, entre d'altres, però la seva afició per l'estudi del comportament humà va fer que se'ls digués també psicòlegs, tal és el cas de Sigmund Freud, Alfred Adler, Carl Gustav Jung, Jean Piaget, entre els més reconeguts.

Finalment i davant les reiterades confusions en què sol caure, cal marcar la diferència que hi ha entre aquesta i la psiquiatria, ja que com bé dèiem més amunt, la psicologia, només s'ocupa d'establir les bases per al millor coneixement de la psiquis humana però no s'ocupa de la salut d'aquesta ni de prevenir les més recurrents afeccions que pateix aquesta, sent la psiquiatria aleshores la que s'encarregarà de tenir-ne cura a nivell clínic.

Una altra disciplina derivada de la psicologia és la psicopedagogia, que s'enfoca en l'estudi i el tractament de problemes relacionats amb el procés d'aprenentatge, que poden ser causats per diferents malalties, per baix estímul de l'entorn familiar del nen, o bé per situacions viscudes dins del àmbit escolar i que desvien els interessos del nen cap a laprenentatge.

En moltes ocasions, en tractar-se de disciplines específiques però en fi derivades, solen realitzar-se tractaments en conjunt amb professionals de dues o més d'aquestes branques, o fins i tot allò que sol anomenar-se diagnòstics interdisciplinaris per afrontar de manera integral i completa la solució i tractament al problema psicològic del pacient.