general

definició de jutge

El jutge és la màxima autoritat d?un tribunal de justícia, la principal funció del qual és precisament aquesta, la de administrar justícia, en cas que es presenti davant seu una situació controvertida entre dues persones, per exemple, que requereixi de la decisió equànime i objectiva d'un home que conegui exhaustivament les lleis com ell. També entre les seves responsabilitats s'observa definir el futur d'un acusat per determinat crim o delicte i en aquesta situació el mateix, haurà de sotmetre a judici les proves o evidències reunides, per declarar-ho culpable o innocent, segons correspongui.

A la major part del món els jutges són funcionaris públics, remunerats per l'estat i part integrant del poder judicial del país que representen. Tot i que a la teoria es fixen com a característiques excloents d'aquest càrrec públic la independència, autonomia i inamobilitat que gaudeixen aquells que ho ocupen, la realitat (i en molts casos la pròpia experiència), lamentablement, ens demostren que es tracta més d'una utopia, un desig o un deure ésser que es va plasmar en la constitució més que una qüestió que es compleixi i respecti rigorosament a tots els països. Si bé no vull caure en una generalització capritxosa, aquesta situació sol ser molt comuna i corrent a Llatinoamèrica, en aquells països on la corrupció i l'ambició de poder desmesurat de part dels seus dirigents fa que la divisió ideal de poders i l'autonomia dels jutges sigui més un somni a assolir que una realitat tangible.

En aquest context, cal assenyalar que un dels principis principals de l'existència dels models republicans és, precisament, la divisió de poders i l'autonomia de la justícia. Segles enrere, la concentració de la totalitat del poder públic en un sol individu motivava una situació de fèrria dependència de les estrades de justícia per part dels que governaven. A partir de les limitacions originades al principi a la Carta Magna britànica del segle XIII i de la constitució dels Estats Units al segle XIX, l'existència d'un poder judicial diferenciat del poder polític va brindar als ciutadans una possibilitat més gran de respecte dels seus drets.

En societats on la justícia obra de manera independent, es verifica una integració del poder judicial amb les restants estructures de l'Estat que permet el control mutu. Així, perquè un jutge pugui ser designat com a tal, cal, a més de la lògica capacitació en Dret brindada pels estudis universitaris, comptar amb l'acord del Parlament (el Senat als poders legislatius bicamerals) i amb la promulgació del Poder Executiu. Com a contrapartida, els jutges són els encarregats de vigilar la constitucionalitat i el compliment de les normatives emeses pel Parlament (lleis) i el president o el primer ministre (decrets o cèdules, segons cada nació).

D'acord amb l'estructura oferta per l'àmbit institucional dels diferents països, els jutges actuen en diferents estrats o furs, segons la competència corresponent. Així, es reconeixen jutges que defineixen situacions civils, laborals, penals o econòmiques. En general, tots els jutges es troben sota l'assessorament i la conducció d'un màxim tribunal, que rep diferents denominacions (Tall Suprema de Justícia, entre d'altres). Així mateix, a les nacions estructurades amb governs federals, certes circumstàncies són avaluades per jutges d'abast nacional, mentre que altres tribunals són conduïts per jutges municipals o provincials (estaduals), depenent de la magnitud i de les característiques de la problemàtica que motiva la seva intervenció .

En fi, més enllà d'aquestes qüestions que estan reservades més al camp polític, el jutge és un ésser humà i, per tant, no està exempt de cometre algun error a les seves errades o. com bé els deia més amunt, també pot ser temptat per les “dolentes herbes” per fer-ho. Aleshores, perquè el ciutadà no se senti apressat per aquesta contingència, les sentències d'un jutge poden ser revisades per tribunals superiors mitjançant un recurs judicial, permetent així confirmar, modificar o revocar les decisions preses pel jutge que va emetre el seu veredicte en primera instància. En situacions extraordinàries, hi ha fins i tot tribunals internacionals de referència per a dinàmiques de conflicte produïdes entre diferents nacions.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found