social

definició de temperament

El temperament és aquella combinació d‟actes d‟intro i extraversió que es donen en una persona de manera única i que conformen la seva personalitat. Íntimament relacionat amb la psicologia de cada individu, el temperament és adquirit genèticament i és per això que també es relaciona amb totes les sensacions, emocions i sentiments comprensibles a nivell físic i orgànic. Si bé moltes vegades el terme 'temperament' és utilitzat de la mateixa manera que per significar 'caràcter', aquesta situació és incorrecta ja que aquest últim és el que s'adquireix a través de l'aprenentatge.

Temperament prové de la paraula llatina temperamentum, que significa mesura o porció. Normalment, el temperament es relaciona amb un estrat on l'instint té lloc, per això es converteix en aquella porció de la nostra personalitat que és menys conscient i raonable. El temperament d'una persona és sovint presentat com un conjunt de sensacions, pensaments i impulsos que modelen la personalitat i que no tenen una explicació del tot lògica. A més, és el producte d'activitats nervioses i endocrines que l'individu no coneix ni controla conscientment. És per això que el temperament també es relaciona amb nombroses expressions afectives i passionals ja que aquestes tenen a veure amb un basament purament orgànic.

D'acord amb allò plantejat per experts científics en l'estudi del temperament, aquest compta amb nou característiques principals que serveixen com a categories per classificar els diferents tipus de temperaments. Aquestes nou característiques són la activitat o energia d'una persona, la regularitat o el predictible d'un temperament, la reacció inicial o la manera com una persona respon a nous espais de manera instantània, la adaptabilitat o la capacitat d'ajustar-se al canvi, la intensitat o el nivell de positivitat o negativitat d'un temperament, estat d'ànim o la tendència cap a la felicitat o infelicitat, la distracció o la tendència a perdre concentració, la persistència (el contrari a l'anterior) i finalment la sensibilitat o la possibilitat que els canvis o els estímuls afectin el temperament d'una persona.

Els quatre tipus de temperament més coneguts i descrits per Hipòcrates i Galè són: el temperament sanguini (inestable i molt canviant); malenconiós (trist i reflexiu); colèric (de gran intensitat i impulsivitat) i flegmàtic (dubitatiu i insegur).