economia

definició de mercat

En termes econòmics, se'l diu mercat a l'escenari (físic o virtual) on té lloc un conjunt regulat de transaccions i intercanvis de béns i serveis entre parts compradores i parts venedores que implica un grau de competència entre els participants a partir del mecanisme d'oferta i demanda.

Hi ha diversos tipus de mercats: com els detallistes o majoristes, els de primeres matèries i els de productes intermedis, i també els mercats d'accions o borses de valors.

A través de la història s'han constituït diferents tipus de mercat: els primers funcionaven per mitjà del bescanvi, és a dir, l'intercanvi directe de béns mitjançant la seva valorització. Aquest sistema va regir l'economia europea durant gran part de la seva història, tot i que el circuit va coexistir amb l'ús de monedes d'or i de plata. Amb el sorgiment dels diners en un format modern (en monedes i bitllets, tal com van ser utilitzats per l'Imperi Mongol i la Xina medieval, amb importació de la idea a Europa en temps de Marco Polo) es va donar lloc a les transaccions a través de codis de comerç a nivell nacional i internacional, valent-se de comunicacions i intermediaris cada cop més complexos. El model econòmic actual requereix una interrelació complicada en què s'entrecreuen les diferents monedes nacionals, els sistemes de bons locals i internacionals, el circuit borsari i els moviments de duana, importació i exportació entre països i blocs comercials.

Un mercat de lliure competència és ideal quan hi ha tants agents econòmics interrelacionats que cap no pot interferir amb certesa sobre el preu final d'un bé o servei; aleshores, es diu que el mercat s'autoregula. Aquest principi és sostingut pel liberalisme sorgit en temps moderns i contemporanis i constitueix el sistema de mercat més difós a les nacions desenvolupades.

Quan hi ha monopolis (un sol productor) o oligopolis (nombre reduït de productors), el sistema entra en tensió i se'n diu mercat de competència imperfecta, ja que els productors són prou grans com per tenir un efecte sobre els preus. Els sistemes econòmics socialistes i comunistes es fonamenten en un productor/efector únic (l'Estat); el risc de totalitarisme és molt elevat en aquests casos. Com a contrapartida, hi ha models de mercat on l'Estat no és l'únic agent involucrat, sinó que intervé com a regulador o modulador de l'activitat. Aquest mètode és aplicat amb un grau d'èxit diferent en molts països o institucions multinacionals.

El mercat de competència perfecta no només compta amb un nombre elevat de venedors i venedors que impedeixen la influència de cadascú en el preu final, també disposa d'homogeneïtat del producte, transparència del mercat, llibertat d'entrada i sortida d'empreses, lliure accés a la informació i als recursos i benefici igual a zero a llarg termini.

Quan el mercat falla a l'hora d'aconseguir eficiència econòmica, per cas perquè el subministrament que fa d'un bé o servei no és eficaç, es diu que es produeix un dels anomenats “fallida de mercat”. Aquestes crisis poden passar per diferents motivacions. Quan algun dels components que constitueix un mercat (productors, Estat, consumidors, importadors, exportadors...) no és correctament administrat o bé ocupa un paper que no està en condicions de suportar, les fallades de mercat poden precipitar grans alteracions a la vida de les persones. Per tant, és interessant postular que el mercat no és en si mateix una entitat bona o dolenta, sinó que la seva administració i regulació per al bé comú seran les que defineixin si els diferents moviments financers tenen un desenllaç satisfactori per a la societat en conjunt.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found