general

definició d'oxigen

L'oxigen és un element químic amb un nombre atòmic equivalent a 8. A temperatura ambient i en la forma molecular més comuna, que consisteix en una combinació de dos àtoms, conforma un gas. En aquest darrer cas, representa un percentatge important de la composició de l'atmosfera terrestre i és essencial per a la respiració i els fenòmens de combustió; també és vàter, insípid i incolor.

L'oxigen a més pot trobar-se en una composició de tres àtoms anomenada “ozó”; aquest gas, que conforma a l'atmosfera l'anomenada “capa d'ozó” és l'encarregat d'evitar el passatge de les radiacions nocives del sol alhora que permet el passatge de la llum ultraviolada, essencial perquè els vegetals produeixin el seu aliment. Cal assenyalar que quan això passa, els vegetals expel·len oxigen en estat gasós a l'ambient, que serà aprofitat pels altres éssers vius perquè els nutrients que incorporin al seu organisme produeixin energia.

El descobriment de l'oxigen sol atribuir-se als treballs de Joseph Priestley (1733-1804) durant l'any 1772, encara que Lavoisier ja havia publicat apreciacions sobre el gas. L'experiment de Prietsley va consistir a escalfar monòxid de mercuri, obtenint dos vapors. Un va formar gotes de mercuri en condensar-se, mentre que l'altre va romandre en estat gasós. Prietsley ho va ajuntar i va començar a experimentar. Es va adonar que si apropava al gas una brasa, aquesta augmentava el seu nivell de combustió, i que si feia li feia inhalar a ratolins, aquests es tornaven molt actius. Finalment, Priesley va inhalar el gas i es va sentir molt lleuger; avui es coneix que era oxigen.

Tot i la seva importància per a la vida, l'oxigen pot ser letal per a un ésser humà si l'aspira pur, ja que generalment els ho aspira en combinació amb nitrogen. També és tòxic quan forma el compost químic anomenat ozó.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found