religió

definició d'ànima

El concepte de ànima, encara que a través del pas dels anys va anar evolucionant i adquirint noves formulacions que no ho proposen o el van usar com sí que es va fer a l'antiguitat per contraposar-ho fèrriament al concepte de cos i d'aquesta manera poder estigmatitzar més i més a aquest últim, sempre els ho ha relacionat o se l'ha utilitzat per anomenar la part interior, espiritual que ostenta cada ésser humà, allà on es troben els instints, els sentiments i les emocions dels homes i que no té res a veure amb el cos que es pot veure i tocar. Per aquesta situació és que l'ànima, l'ànima o el psyche, com també se la coneix, suposa un principi immaterial i invisible, que s'allotja a l'interior del cos i que atén totes aquestes qüestions que exigeixen un compromís més profund de part de la persona. Molts filòsofs de diferents cultures i credos distingeixen alhora l'ànima de l'esperit, assenyalant en la primera els aspectes més transcendents i en el segon l'entesa. Així, segons aquesta concepció, els éssers humans serien individus amb 3 facetes o components (cossos, ànima, esperit o entesa), mentre que els animals només comptarien amb cos i esperit i els éssers vegetals amb la seva estructura corporal.

També com a conseqüència d'aquesta immaterialitat a la qual està condemnada, l'ànima es fa impossible que la seva existència sigui comprovada a través d'alguna investigació o prova científica de tipus objectiu o per a la metodologia racional del coneixement.

Mentrestant, i reprenent el tema de l'estigmatització que se li va donar al concepte de cos, la vam trobar en allò que va ser la dual concepció que, sobre això, va proposar el filòsof Plató en el seu llegat que després fos reprès per alguns filòsofs vinculats amb sectors del cristianisme (al principi) i l'Islam (en un segon terme), que sostenia que el cos era una cosa així com "la presó de l'ànima" al qual aquesta havia arribat com a conseqüència de la comissió d'algun delicte i per això ja no podien veure les essències eternes, sinó només recordar-les (al·legoria de la caverna). D'altra banda, la filosofia platònica proposava una confrontació constant del ànima amb el cos humà, al qual sempre se'l reduïa a allò dolent i se'l condemnava al menyspreu. Aquests conceptes de caire socràtic persisteixen encara en algunes filosofies modernes.

Així mateix i més que res avui dia, el terme és àmpliament utilitzat per la religió, pels religiosos, per exemple, els sacerdots, que en forma recurrent parlen sobre la necessitat de purificar determinades ànimes d'alguns homes que han estat contaminades pel pecat.

Amb aquest sentit que li dóna la religió en aquests temps, l'ànima acaba sent una cosa així com la consciència de les persones, que per determinades circumstàncies, accions o pensaments mal encaminats es veu tacada o feta malbé, tenint la religió el treball de curar-la a través de la fe, del compromís i la pregària. És interessant assenyalar que, malgrat la intangibilitat i la impossibilitat de demostrar la seva existència des del punt de vista de l'experiència racional, totes les cultures del planeta en els diferents moments històrics reconeixen l'ànima com un component real de l'ésser humà i en conceben la separació del cos a partir del moment de la mort o en experiències d'índole esotèrica, com els anomenats viatges astrals. Fins i tot algunes religions antigues i modernes proposen l'abandonament del cos per part de l'ànima en morir, amb posterior retorn a un nou cos, no necessàriament humà, segons professen els qui creuen en la reencarnació. En canvi, a les religions monoteistes, s'admet que la sortida de l'ànima al moment de la defunció la porta a un espai per al goig etern (el Cel o Paradís), la condemna definitiva (l'infern) o un estat de depuració posterior ( el Purgatori de la doctrina catòlica). S'afegeix que alguns d'aquests credos, com el catolicisme, l'anglicanisme i el judaisme, conceben a més la reunificació del ànima i el cos cap al final dels temps, anomenada en forma general la resurrecció dels morts.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found