general

definició de prepotent

El terme prepotent s'empra quan es vol referir que tal o qual individu posseeix més poder que un altre o altres, encara que també s'usa freqüentment per adonar de aquell que abusa del poder que ostenta i que per cas ho fa sentir als seus subordinats o persones que estan a càrrec seu o sota el seu nivell. “EL MEU cap és un prepotent, ens va dir que si no acabem les tasques abans de divendres no ens pagarà les vacances.”

Individu que disposa de més poder que altres i que l'usa normalment per imposar-se als subordinats

Justament en el pla laboral és on més s'observa el prepotent i està materialitzat en aquella persona que ocupa un càrrec directiu o màxim i que en nom d'això fa i desfà al seu gust.

Obliga algun empleat a fer alguna tasca que no li correspon, aclapara els seus drets en algun aspecte, entre les accions més corrents.

Ús indegut de la seva autoritat a través de la violència

El prepotent es destacarà de la resta especialment perquè usa indegudament i injustament la seva autoritat sobre un altre que ocupa un lloc o un lloc inferior al seu dins una jerarquia.

És una situació freqüent en la relació superior-subordinat, que el superior ostenti una manera d'actuar prepotent i per tant s'excedeixi en l'exercici de les seves atribucions davant d'aquest subordinat. Quan per exemple un cap utilitza el seu empleat o subordinat per satisfer interessos que estan vinculats a la seva òrbita personal, no tenint els mateixos res a veure amb les obligacions de lempresa, estarà exercint abús dautoritat i per tant sent prepotent amb el seu empleat.

Mentrestant, l'actitud o el comportament del prepotent se l'anomena com a prepotència.

La prepotència es caracteritza per pretendre aconseguir els fins o objectius a través de l'avassallament, les amenaces i en alguns casos fins i tot mitjançant l'ús de la violència física.

Presència a les forces de seguretat ia la política

A l'ordre públic podem trobar-nos amb prepotència; moltes vegades alguns individus que s'exerceixen a les forces de seguretat d'una Nació solen emprar maneres prepotents en el desenvolupament de les seves tasques.

La responsabilitat d'aquests cossos és vigilar que l'ordre públic es mantingui conforme però això no implica que s'hagin d'excedir en l'exercici de la seva funció i fer servir per exemple la violència física contra alguna persona.

No podem defugir que dins de les pròpies forces de seguretat solen presentar-se situacions de prepotència entre superiors i subordinats, que han de ser denunciades en cas de succeir, perquè aquestes no fan més que entelar el treball de les mateixes.

Per exemple, detenen una persona sense cap justificació i no li permeten que es comuniqui amb un advocat o amb un familiar per adonar-los de la seva situació. “L'oficial que em va aturar va ser molt prepotent, em va mantenir incomunicat durant més de deu hores.”

D'altra banda, en la política és habitual observar aquesta manera de comportament, especialment en aquells que tenen el poder de gestió d'una nació, per exemple un president o un cap de govern.

Normalment aquesta conducta és habitual en aquells governs o gestions de caràcter autoritari o dictatorial.

Per descomptat el dirigent que es comporta així no accepta cap tipus d'oposició i quan sent que algú s'oposa als seus interessos o autoritat, treu a la llum el pes d'autoritat, i la imposa per acovardir els que es troben en inferioritat de condicions .

Aquells països governats per autoritats poc democràtiques solen empresonar i perseguir aquelles persones que es professen en contra de la seva gestió o que la qüestionen en algun aspecte.

El dret penal contempla com un delicte aquesta situació en què una persona investida d'autoritat i en el marc de la seva gestió atenta contra els drets d'una altra persona. A la majoria de les legislacions se la tipifica com a abús d'autoritat i, per descomptat, qui es comprovi que ha incorregut en aquest delicte serà castigat d'acord amb el que disposa la normativa vigent.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found